Robatori de productes d’una empresa, acreditat a través de les càmeres de videovigilància, que suposen l’acomiadament de dos treballadors.

Aquesta sentència del TSJ de Castella-Lleó de 9-6-2022, ponent D. María Belmonte Saldaña inclou un interessant resum de la jurisprudència que analitza l’ús d’imatges captades per càmeres de videovigilància, i si és necessària o no la informació als treballadors sobre durant quant de temps i amb quins propòsits es tracten les imatges captades a través de les càmeres de seguretat.

Cita la STC 39/2016, de 3-3-2016 que apunta que tenint la treballadora informació prèvia de la instal·lació de les càmeres de videovigilància a través del corresponent distintiu informatiu, i havent estat tractades les imatges captades per al control de la relació laboral , no es pot entendre vulnerat l’art. 18.4 CE ja que la mesura era:

1. Justificada: la mesura d’instal·lació de càmeres de seguretat que controlaven la zona de caixa on la demandant d’empara exercia la seva activitat laboral era una mesura justificada (ja que existien raonables sospites que algun dels treballadors que prestaven serveis a aquesta caixa s’estava apropiant de diners).
2. Idònia per a la finalitat pretesa per l’empresa (verificar si alguns dels treballadors cometia efectivament les irregularitats sospitades i en aquest cas adoptar les mesures disciplinàries corresponents).
3. Necessària (ja que l’enregistrament serviria de prova de tals irregularitats).
4. Equilibrada (perquè l’enregistrament d’imatges es va limitar a la zona de la caixa).

En aquest cas, els treballadors no al·leguen desconeixement sobre l’existència de les càmeres de seguretat, sinó que el que sostenen és que mai no van ser informats dels casos en què podien ser examinades, durant quant de temps i amb quins propòsits les imatges captades a través de les càmeres de seguretat.

Aquesta informació no és essencial, ja que si el treballador sap de l’existència del sistema de videovigilància, no és obligat especificar la finalitat exacta assignada a aquest control per la qual cosa es desestima la demanda dels treballadors, es confirma l’acomiadament i s’ha de descartar que es hagi produït cap lesió del dret a la intimitat personal consagrat a l’art. 18.1 CE.

Aquí la resolució.

Font: Ramon Arnó Torrades
Ceo de La Família Digital