Les targes “revolving”, la recent Sentència del Tribunal Suprem que confirma que els interessos del 27,2% vinculats a una tarja han de ser considerats usuraris. El passat 4 de març, el Tribunal Suprem va donar a conèixer una Sentència contra Wizink, principal comercialitzadora de crèdits revolving a Espanya, declarant la nul·litat d’un d’aquests crèdits en considerar que els interessos aplicats del 27,24% eren usuaris.
Milers d’afectats esperaven el contingut d’aquesta sentència que avalua la naturalesa i les condicions d’un producte financer que ha estat comercialitzat de forma molt agressiva per part de les entitats, generant un volum de crèdit global que, avui dia, se situa entorn dels 13.500 milions d’euros.
La sentència del Tribunal Suprem es fonamenta en el contingut de la Llei de Repressió de la Usura de 1908, encara vigent. Aquesta norma determina que tindran la consideració d’usuraris i, per tant, nuls, els interessos aplicats a un préstec que es considerin «manifestament desproporcionats» o «notablement superiors al normal». En aquest cas, el Tribunal Suprem resol que uns interessos remuneratoris del 27,24% es corresponen amb la pràctica de la usura perquè superen àmpliament el tipus d’interès mig aplicats a les diferents modalitats dels crèdits al consum (entre un 7% i un 9%) i també la mitjana dels interessos de la categoria concreta de les targetes revolving, situats al voltant del 20%.
Tant o més transcendent que el raonament relatiu a l’abusivitat dels interessos és, sens dubte, l’anàlisi que la sentència fa de la falta de transparència i la insuficiència de la informació facilitada per les entitats als seus clients a l’hora d’oferir aquestes targetes i els préstecs vinculats. Un producte que les entitats i els grans grups comercials que les han ofert han comercialitzat mitjançant agressives campanyes comercials i utilitzant arguments imprecisos o, en alguns casos, obertament falsos. D’aquesta manera, s’ha traslladat als usuaris que podien triar lliurement la quantitat que volen abonar cada mes en concepte de liquidació sense explicar amb la deguda diligència el complex sistema d’amortització que regeix els crèdits revolving. La sentència es mostra especialment crítica amb la falta d’informació facilitada als clients a l’hora d’explicar que l’elecció d’una quota baixa, de 50 o 60 euros al mes, podia fer que un crèdit per un import moderat com poden ser 3000 € es converteixi en impossible de liquidar i generi un deute perpetu, transformant-nos en el que la sentència defineix com a «usuaris captius».
Els tribunals hauran de revisar la transparència i suficiència de la informació proporcionada als clients. En cap cas, que ens consti, la informació donada ha estat l’adequada per a entendre els riscos econòmics de l’operació, especialment en aquells casos del tot habituals en què la contractació de la targeta revolving es va oferir a través de campanyes telefòniques o seguint tècniques de porta freda desenvolupades en espais concorreguts com a aeroports o centres comercials. En molts casos, els usuaris han contractat les targetes revolving pensant que accedien al que pensaven era simplement un mètode còmode de finançament de compres d’una certa importància econòmica o que, tal com assenyala la resolució, s’han vist obligades a contractar aquesta modalitat de targetes davant la impossibilitat d’accedir a formes menys costoses de crèdit.
Per a obtenir més informació podeu contactar amb el departament Jurídic de:
Tel: 973 450 555 Balaguer
Tel: 973 282 818 Lleida
Suscriute a les nostres notícies aquí
