La responsabilitat patrimonial sanitària

05/07/2022

La responsabilitat patrimonial sanitària. Negligències mèdiques en centres de salut públics.

La responsabilitat patrimonial de l’Administració Sanitària genera l’obligació de rescabalar econòmicament els danys i perjudicis soferts per un pacient com a conseqüència directa de l’assistència sanitària rebuda en un centre dependent del sistema públic de salut.

Aquesta es dirigeix enfront de l’Administració titular del servei o centre on es produeix l’assistència, i no enfront dels professionals que l’han prestat.

No és necessari demostrar la culpabilitat de l’actuació, i n’hi ha prou amb establir una relació de causa-efecte entre la lesió produïda i l’actuació sanitària perquè els tribunals declarin el dret a la indemnització.

Requisits de la responsabilitat patrimonial de l’administració sanitària:

  1. Existència d’una lesió o dany antijurídic que el pacient no tingui el deure de suportar.
  2. El dany ha de ser efectiu (no potencial o futur), avaluable econòmicament i individualitzat en relació amb una persona o grup de persones.
  3. Que el dany sigui imputable a l’Administració i es produeixi a conseqüència del funcionament normal o anormal del servei sanitari, en una relació de causa-efecte entre aquest funcionament i la lesió, sense que sigui deguda a casos de força major.
  4. Que l’acció de responsabilitat patrimonial sigui exercitada dins del termini d’un any des que es va produir el mal o es van manifestar els seus efectes lesius.

Important. El criteri de la lex artis.
No és exigible que l’assistència sanitària tingui sempre un resultat favorable. És possible, dins de criteris de normalitat, que la prestació assistencial no conclogui amb la curació o millora desitjades pel malalt.

Per això, els tribunals posen límits al caràcter objectiu de la responsabilitat en l’àmbit sanitari, de manera que es concedeixin indemnitzacions només en aquells casos en els quals veritablement sigui procedent i estigui justificat.

Cal que la prestació sanitària s’hagi produït amb infracció del criteri de la “lex artis” (regles de la bona pràctica clínica aplicables al cas concret).

Si necessiteu assessorament sobre aquesta qüestió, contacteu amb nosaltres i us ajudarem a obtenir la corresponent indemnització.

Sonia Núñez González
Advocada del Departament de Dret Públic de Cudós Consultors