L’ampliació del règim de visites no requereix tant la constatació d’una alteració substancial de circumstàncies existents en el moment de ser establert, sinó si resulta convenient per a l’interès del menor.

Les parts havien acordat, en adopció de mesures paterno-filials no contencioses, un règim de visites amb restriccions per al pare, especialment pel que fa a la pernocta. Aquest sol·licita la modificació del mateix per a establir un règim estandaritzat, en relació als caps de setmana i vacances.

La mare s’oposa, entenent que modificar un règim acordat entre les parts sense alteració de les circumstàncies concurrents en el moment d’adoptar-se el mateix és una petició que respon al capritx del demandant i no a l’interès del menor.

En relació a aquestes mesures, no es tracta tant de constatar si ha quedat acreditada una alteració substancial de circumstàncies existents en el moment en què va recaure la prèvia decisió judicial, com de si concorren o no aquelles causes o circumstàncies que per la seva rellevància justifiquen la modificació de les mesures i, certament, la tenen totes aquelles que evidenciïn que les acordades ja no convenen a l’interès del menor que ha de quedar salvaguardat, en tot cas, perquè tota decisió que afecti els fills menors d’edat s’ha d’adoptar en atenció al benefici i interès d’aquests.

El TS sobre aquest tema, entén que el fonamental no és que hi hagi hagut una alteració substancial de circumstàncies, sinó atendre les noves necessitats dels fills.
En aquest cas concret, el bon funcionament del règim acordat en el seu moment no suposa que sigui el que exigeix l’interès del menor en el moment actual; a més, venia reforçat per un informe pericial psicològic que posava de manifest la conveniència de substituir el règim actual, per un règim ordinari amb pernocta.