Què succeirà el dia 3 de març? Irph: crònica d´una guerra anunciada
Si fem senzillament aquesta pregunta continguda al títol, molta gent no arribarà a saber de què parlem; ¿potser d’un esdeveniment polític o esportiu?
No, ni de bon tros. El proper dia 3 de març es Sant Absalom, nom que a molt pocs us sonarà (més enllà dels amants de la literatura de William Faulkner), però pels amants del santoral podem dir que era un personatge bíblic, el tercer dels fills de David, i que el seu nom significa “El pare és pau”.
Doncs bé, si els criteris de l´Advocat General de la Unió Europea es compleixen (no són vinculants), la sentència que ha de dictar el TRIBUNAL DE JUSTICIA DE L´UNIO EUROPEA (TJUE) sobre l’índex IRPH, lluny de la pau, ha d’obrir una nova guerra litigiosa contra els bancs que probablement deixi curta la problemàtica derivada de les “clàusules sol”.
Com tots sabem, els préstecs en general i els hipotecaris en particular, obliguen a tornar al prestador (per lo general un banc o una Caixa d’estalvi) el principal dels diners que hem rebut i uns interessos que s´anomenen remuneratoris, una mena de “preu” que paguem perquè ens facin el préstec.
Els interessos poden ser “fixos” o “variables”, o fins i tot acudir a una fórmula mixta de forma que durant un primer temps tenim un interès fix i després un interès variable, segons ho pactem.
Quan existeix un interès variable és precís tenir un “tipus d’interès de referència”; el més comú actualment i el que més ens sonarà és l´EURIBOR, si bé hi ha d’altres, en particular el “ÍNDICE DE REFERENCIA DE PRÉSTAMOS HIPOTECARIOS” (IRPH), que va tenir el seu “boom” durant el temps de la bombolla immobiliària.
Si es manté l´esmentat criteri de l´Advocat,
això hauria de suposar que els Jutjats i Tribunals espanyols estaran capacitats per a dictaminar si el procés de “col·locació” de les hipoteques amb l´IRPH es va realitzar correctament o no, i en cas negatiu determinar quina és la correcció que s´ha de fer, fins i tot si han de desaparèixer del tot els interessos que es varen pactar.
Els procediments judicials davant els jutjats es troben majoritàriament paralitzats i són mols els afectats que es troben a l’espera d’aquesta sentència per determinar que poden fer.
Cal tenir en compte que els diversos tipus de IRPH, ara desapareguts en la seva majoria, ha cotitzat per sobre el EURIBOR (que ha anat evolucionant a la baixa durant els anys) i que actualment han sigut substituïts per altres tipus (fix o variable).
La diferència entre l´IRPH i l´EURIBOR era d’una mitjana de dos punts (2%), per arribar finalment durant l´any 2013 als tres punts (3%). Prenent com a referència una hipoteca de 150.000,00€, un punt suposa 1500,00 €/any, quantitat que ens permet imaginar el perjudici patit per cada afectat en funció de la data de contractació i l’import de la respectiva hipoteca.
La critica a aquest índex és que els clients no varen ser informats del seu funcionament i evolució, particularment a llarg plac, a la qual cosa devem sumar la possibilitat que pogués haver estat manipulat, no superant els controls de transparència, incorporació i abús exigits per la legislació.
La varietat de l´IRPH CAIXES i l´IRPH BANCS
varen desaparèixer el novembre del 2013, però subsisteixen la resta i, en alguns casos, han estat substituïts per interessos fixes, que no era lo volgut pel client, que volia un interès variable.
Veurem per tant si el TJUE obre la via a les reclamacions o si, pel contrari, avala el criteri del TRIBUNAL SUPREM, que en la seva sentència de 22-11-2017 sostenia que la mera referència d’una hipoteca a l’índex IRPH no implicava falta de transparència, ni es considerava un abús, a pesar que el Síndic de Greuges en l´any 2015 recomana que aquestes hipoteques fossin renegociades en un altre índex i que l´AGENCIA CATALANA DEL CONSUM també alertés sobre aquest índex.
Si hipotèticament el TSJU dictaminés l’“il·legalitat” de l´IRPH caldrà veure també quina possible solució es dóna al problema (sembla que hi ha 1,3 milions d’hipoteques afectades), apuntant que la més lògica (encara que la més perjudicial per als bancs) seria la devolució pràcticament total dels interessos pagats fins a l´any 2013 (solament es pagaria el diferencial), quantitat que sense cap mena de dubte sorprendria fins al mateix Absalom de l’onomàstica.
Via: Jose Luís Gómez Gusí, advocat de Cudos-Consultors
Per a obtenir més informació podeu contactar amb el departament Jurídic de:
Tel: 973 450 555
Suscriute a les nostres notícies aquí
