El dret a la pròpia imatge és un dret de la personalitat que deriva de la dignitat humana.

Està dirigit a protegir la figura humana, en si mateixa considerada, que és un atribut de la personalitat, com a element bàsic per a la identificació de l’ésser humà.

El nucli dur del dret a la pròpia imatge ve integrat per aquells trets que permetin identificar la persona, considerant-se que això arriba al nom ia la veu del subjecte.

Per tant, el dret a la pròpia imatge vol salvaguardar un àmbit propi, però no necessàriament íntim, ja que l’aspecte físic d’una persona.

D’aquesta manera:

1. Es pot vulnerar el dret a la pròpia imatge juntament amb el dret a la intimitat, per exemple, en difondre imatges de la vida privada de la persona.
2. Així mateix, es pot vulnerar el dret a la pròpia imatge juntament amb el dret a l’honor, per exemple, si es difon una imatge de la persona en alguna actitud vexatòria.
3. Es pot vulnerar, exclusivament, el dret a la pròpia imatge quan es capturi o reprodueixi una imatge neutra de l’individu sense autorització d’aquest, és a dir, fins i tot quan la imatge no capti moments de la seva vida privada ni ho mostri en actitud vexatòria o denigrant

Per poder captar, reproduir i/o publicar la imatge d’una persona és indispensable el seu consentiment inequívoc, i són excepcionals els supòsits en què no es requereix aquesta autorització i que apareixen contemplats a la Llei Orgànica 1/1982, de 5 de maig de protecció civil del dret a l’honor, a la intimitat personal i familiar ia la pròpia imatge (d’ara endavant, Llei Orgànica 1/1982)

El consentiment haurà de ser revocable en tot moment (art. 2.3 LO 1/1982).

De la mateixa manera que la resta dels drets fonamentals, el dret a la pròpia imatge no és un dret il·limitat, de manera que troba límits relatius a l’exercici d’altres drets fonamentals

Aquestes són les excepcions al consentiment en el dret a la imatge:

1. No es considera, amb caràcter general, intromissions il·legítimes les actuacions autoritzades o acordades per l’Autoritat competent d’acord amb la llei, ni quan predomini un interès històric, científic o cultural rellevant.
2. El dret a la pròpia imatge no impedirà la seva captació, reproducció o publicació per qualsevol mitjà quan es tracti de persones que exerceixin un càrrec públic o una professió de notorietat o projecció pública i la imatge es capti durant un acte públic o en llocs oberts al públic.
3. El dret a la pròpia imatge no impedirà la utilització de la caricatura de les persones esmentades, d’acord amb l’ús social.
4. El dret a la pròpia imatge no impedirà la informació gràfica sobre un succés o esdeveniment públic quan la imatge d’una persona determinada aparegui com a merament accessòria.

Ramon Arnó Torrades
CEO de La Família Digital