Instal·lar programari sense llicència
Instal·lar programari sense llicència del fabricant surt molt car: 428.992,65 euros d’indemnització de danys i perjudicis.
El jutjat mercantil 2 de Barcelona de 23-5-202, ponent D. Álvaro Lobato Lavín, estima la demanda d’una empresa de programari en aquests termes:
- La demandada ha dut a terme actes d’infracció dels drets sobre el programa en haver instal·lat i utilitzat els programes de programari sense comptar amb les preceptives llicències d’ús del titular dels drets d’explotació sobre aquests programes.
- Condemna la demandada a desinstal·lar tots els programes de programari i mòduls addicionals sense llicència, a tots els ordinadors en què es trobin instal·lats, acreditar fefaentment aquesta instal·lació, ia cessar en l’ús de programes d’ordinador sense llicència.
- Condemna la demandada a no utilitzar en el futur el programa informàtic i aplicacions de programari objecte del present procediment, llevat que intervinguin les oportunes llicències de la titular dels drets d’explotació sobre aquests programes.
- Condemna la demandada a satisfer l’actora, en concepte d’indemnització de danys i perjudicis de 428.992,65 €, 13.363,65 dels quals corresponen a les despeses de recerca.
- Imposa les costes del procediment a la demandada.
L’empresa que presenta la demanda és la titular d’un programari que permet el disseny i modelatge de parts d’un producte, el seu assemblatge i la posterior automatització.
Es tracta d’un disseny assistit per ordinador que s’utilitza en múltiples sectors industrials per a l’enginyeria de disseny i modelatge de peces fonamentalment al sector automobilístic i d’utillatge.
L’empresa demanada és una empresa dedicada a l’enginyeria bàsica i de detall per al disseny mecànic de tot tipus de béns i productes relacionats amb la maquinària industrial que ha adquirit llicències per a l’explotació del programa per al desenvolupament dels seus productes.
Com que l’actora sospitava des de mitjans del 2018 que l’empresa demandada estava utilitzant el programa sense comptar amb la preceptiva llicència d’ús, l’actora va remetre a la demandada diverses comunicacions i requeriments advertint de la necessitat de respectar els drets de propietat intel·lectual.
En no ser atesos aquests requeriments, l’actora va formalitzar una sol·licitud de mesures d’assegurament de prova que el jutjat va acordar mitjançant provisió de 12 d’agost de 2020.
El resultat d’aquesta diligència acredita la infracció comesa per la demandada en verificar-se als ordinadors examinats que es trobava instal·lat el programari propietat de l’actora sense cap llicència.
L’empresa demandada s’oposa a la demanda assenyalant que:
- L’absència de consentiment explícit per accedir als ordinadors dels treballadors va suposar una violació flagrant del dret a la intimitat.
- El programa de detecció d’infracció instal·lat al programari usat sense llicència utilitza una tecnologia que extreu un conjunt de dades -noms compradors, clients etc.- que excedeix amb molt de la informació necessària per acreditar la infracció a la propietat intel·lectual que es pretén investigar i per això es tractaria d’una extracció indiscriminada de dades addicionals no necessàries per a la finalitat per a la qual s’ha atorgat el consentiment.
La SAP de Barcelona assenyala que el dret a la intimitat de les persones jurídiques resulta altament qüestionable –com posa de manifest la sentència de l’AP de Barcelona 80/2020– que configura aquest dret tan sols amb caràcter instrumental o limitat, o altres resolucions semblants que incideixen en la qüestionable existència del dret a la intimitat de les persones jurídiques.
La raó és que la intimitat es desenvolupa a l’esfera més privativa, al recinte més inexpugnable de les persones físiques, d’allò que un protegeix per a si mateix i que està impregnat per tant d’un matís purament individual i la veritat és que , si es pogués parlar d’intimitat en l’àmbit de les persones jurídiques o societats, només seria com un referent conceptual o instrumental, de manera molt atenuada.
D’altra banda, tampoc no consta que s’hagi produït una utilització indeguda de dades o que s’hagin utilitzat amb finalitat espúria.
Pel que fa als danys i perjudicis l’empresa propietat del programari -a l’empara dels articles 138 i 140 de la Llei de propietat intel·lectual-, sol·licita una indemnització pels danys i perjudicis causats acollint-se al paràgraf segon de l’article 140 LPI que permet optar al perjudicat per una indemnització consistent en la quantitat que hagi percebut si l’infractor ha demanat autorització per utilitzar el dret de propietat intel·lectual vulnerat.
La demandada s’hi oposa entenent que la indemnització en tot cas s’hauria de limitar a compensar el lloguer dels programes durant un termini de temps determinat.
No hi ha cap raó per limitar el dret d’opció de l’actora, sobretot quan la demandada mateixa en els programes adquirits va optar per la compra i no pel lloguer.
A més, el representant de l’empresa que comercialitzava el programari ha manifestat també que les llicències adquirides anteriorment ho havien estat en règim de compravenda i no d’arrendament.
Ramon Arnó Torrades
Ceo de La Família Digital
