Imaginem un supòsit en el qual el pare ha vingut arrossegant un deute per impagament de pensions alimentàries, havent-se acordat, ara que s’ha incorporat novament al mercat laboral, un embargament del 25% del sou per a pensions futures i 100 € mensuals per a pensions endarrerides. Aquest embargament col·loca al pare amb tan sols 120 € al mes per a les seves pròpies despeses, per la qual cosa sol·licita si es pot garantir almenys una quantitat mínima de supervivència.

El problema ve donat perquè si bé l’art. 607 LEC estableix una escala a l’hora de realitzar els embargaments sobre salaris, sous, jornals, retribucions o pensions, l’article següent, el 608 LEC, deixa ben clar que el que es disposa en l’article anterior no serà aplicable quan es procedeixi per execució de sentència que condemni al pagament d’aliments. En aquests casos el tribunal fixarà la quantitat que pot ser embargada.

Així doncs, el que l’ordenament jurídic protegeix és la quantitat mínima de supervivència per a l’alimentista, en aquest cas els fills, els quals representen un interès superior de protecció.

Així, per exemple, la Sentència de l’AP Astúries de 8 de maig de 2020 manifesta d’una forma molt categòrica que «l’obligació de donar aliments als fills és un deure natural de primer rang i per això la llei tracta d’envoltar-la de les majors garanties d’efectivitat (…) suprimint les restriccions imposades a l’embargament de salaris (art. 608 de la LEC)».

La resposta ha de ser, doncs, negativa, no es pot reduir la càrrega imposada al pare per a garantir-li a ell una quantitat mínima de supervivència.

Per obtenir més informació podeu contactar amb: www.cudos-consultors-com

Tel: 973.450.555 Balaguer

Tel: 973 28 28 18 Lleida

Tel: 973 64 32 32 Vielha

Et pots subscriure al nostre butlletí de notícies.