La problemàtica de l’ocupació de llars és una constant dels nostres mitjans de comunicació, que ens informen amb insistència que durant el primer semestre d’aquest any 2020 més de tres mil cinc-centes cases han estat ocupades a Catalunya i que a Espanya s´ocupen quaranta llars al dia, existint una psicosi social sobre aquesta qüestió.

El tema no és una qüestió pacífica, ja que es barregen idees contradictòries: persones en estat de vulnerabilitat, màfies, insuficiència d’habitatge públic i lloguer social, fons voltor, ineficàcia judicial…

La Fiscalia General de l’Estat va publicar el dia 16 de setembre una instrucció per a “unificar criteris i actuar amb la urgència més gran” en els casos d’ocupació d’immobles, promoguda per la “innegable sensació d’inseguretat de la ciutadania”, segons apunta el text.

Cal remarcar que no es tracta d’una novetat o reforma legal, més aviat és un canvi d’interpretació d’una norma vigent per part de la Fiscalia, que ha suposat el que alguns jutges manifesten la seva disconformitat sobre aquesta “nova” interpretació, una certa sensació d’inseguretat per a alguns, una bona dosis d’escepticisme i dubte per a la majoria i un cert optimisme per a una minoria.

El document aclareix als Fiscals que, en cas d’ocupació de primera i/o segona residència, la via a utilitzar ha de ser el del “allanamiento de morada”, camí que permetria que el jutge ordenés l’expulsió dels intrusos en un termini de 72 hores com a mesura cautelar urgent, reforçant d’aquesta manera la defensa dels interessos dels perjudicats per aquests delictes, on la rapidesa és una qüestió bàsica, ja que com deia el cèlebre pensador romà Sèneca (nascut a Córdoba) “res s´assembla tant a la injustícia com la justícia tardana”.

Caldria diferenciar dos supòsits d’ocupació per a sol·licitar l’expulsió “exprés”:

a) El del “allanamiento de morada” (art. 202 CP) que es produiria tan sols quan es tractés de “morada”, és a dir, primera o segona residència, el lloc on es tingui la vida privada i la intimitat habitualment o amb certa freqüència (caldrà acreditar-ho).

b) Si la llar està deshabitada, els fiscals podrien recórrer al delicte de “usurpación pacífica de inmueble” recollit a l´article 245.2 CP i en aquest cas es tractaria d’un delicte lleu, si bé en aquest supòsit la mesura de la desocupació “exprés” caldria que vingués justificada per circumstàncies excepcionals.

En els casos restants -cases deshabitades fonamentalment- caldrà seguir apel·lant per la via civil, segons la llei del 2018 que s´ha demostrat ineficaç a la pràctica, ja que queda lluny del “desahucio expréss” (i mes quan l’ocupant demana justícia gratuïta i advocat d´ofici).

Ens uns pocs mesos comprovarem si la realitat dóna la raó als optimistes i policia (Mossos), fiscals i jutges fiquen fil a l´agulla d’aquest problema (a la vegada que s´habiliten mesures per a protegir a les persones vulnerables) o és un enèsim “brindis al sol”; una altra disposició populista que en absolut alleugera aquesta pandèmia. Només el temps ho dirà.

Per obtenir més informació podeu contactar amb: www.cudos-consultors-com

Tel: 973.450.555 Balaguer
Tel: 973 28 28 18 Lleida
Tel: 973 64 32 32 Vielha

Et pots subscriure al nostre butlletí de notícies.