El Suprem descarta la nul·litat automàtica dels acomiadaments efectuats en pandèmia
El Suprem descarta la nul·litat automàtica dels acomiadaments efectuats en pandèmia malgrat la prohibició del Govern.
El Ple de la Sala Quarta del Tribunal Suprem ha dictat una sentència en què descarta que els acomiadaments sense causa vàlida duts a terme en pandèmia, quan estava vigent la que es va denominar com a “prohibició d’acomiadar” —que afectava els casos en els que les extincions estiguessin justificades per motius de força major o causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció, tal com va ser decretat pel Govern—, es puguin considerar nuls de manera automàtica, ha informat aquest dijous l’alt tribunal.
El Suprem ha estimat així el recurs presentat contra una sentència del Tribunal Superior de Justícia del País Basc que declarava la nul·litat dels acomiadaments per entendre que estaven prohibits i incorrien en frau, cosa que ha estat rebutjada ara pel Suprem.
La Sala explica que el problema va sorgir arran del reial decret de mesures urgents del 2020, que indicava que la força major i les causes econòmiques, tècniques, organitzatives i de producció (conegudes com a ETOP) en què s’emparaven les mesures de suspensió de contractes i reducció de jornada no es podrien entendre com a justificatives de l’extinció del contracte de treball ni de l’acomiadament. A la pràctica, indica la nota del Suprem, això suposava la “freqüentment identificada com a prohibició d’acomiadar”.
Tot i això, el Suprem conclou que un acomiadament realitzat llavors, “desconeixent el que preveu aquesta norma, no s’ha de qualificar com a nul”, llevat que concorrin altres circumstàncies que ho justifiquin, com la vulneració d’un dret fonamental, l’incompliment de les normes aplicables sobre acomiadament col·lectiu o alguna circumstància subjectiva generadora de tutela especial.
Per tant, el decret que va aprovar el Govern en pandèmia, segons el Suprem, “no conté una veritable prohibició” d’acomiadar; i, a més, entre les conseqüències d’un acomiadament fraudulent no hi ha la nul·litat; així mateix, tampoc el recurs a un ERTE figura com una “veritable obligació”.
En aquest sentit, l’Alt Tribunal insisteix que la qualificació d’acomiadament com a nul “es descarta perquè les previsions sobre el tema (tant a l’Estatut dels Treballadors com a la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social) no recullen el supòsit de frau, amb l’excepció dels acomiadaments “per degoteig” que pretenen eludir els processos d’acomiadament col·lectiu.
Per tot això, davant d’un supòsit d’extinció de contracte en què no aparegui cap causa vàlida, caldrà acudir a la legislació laboral vigent, conclou el Suprem.
Font: El Economista.