Mercantils que superen els 6 milions

Quan una mercantil supera els 6 milions d’euros, hem de tenir en compte una sèrie de consideracions importants de cara a Hisenda. Ja que és de compliment obligat notificar a l’Administració aquest fet, de manera que passem a formar part del registre de Grans Empreses d’Espanya.

Podem pensar que formar part d’aquest registre, que ens anomena Gran Empresa, ens fa gaudir d’una categoria més gran davant d’altres empreses o individus. Però és fonamental conèixer quines seran les nostres noves obligacions a desenvolupar des d’aquell moment en els àmbits de comptabilitat, fiscalitat i mercantil.

En primer lloc, definirem què es considera Gran Empresa
De cara a Hisenda, Segons l’article 121 de la Llei 37/1992 de 28 de desembre de l’impost sobre el valor afegit, s’anomena Gran Empresa aquella mercantil que l’any natural anterior tingui una facturació anual superior als 6.010.121, 04€ d’euros de xifra de negocis. Xifra que hem de tenir en compte a l’hora de determinar si ens hem de donar d’alta al Registre de Grans Empreses. De cara a temes mercantils, pel que fa als Comptes Anuals, es considera Gran Empresa aquella mercantil que superi dues de les condicions següents:

  • Tenir un actiu de més de 4 milions d’euros.
  • Tenir una xifra de negoci de més de 8 milions d’euros.
  • Tenir 50 treballadors o més.

Tampoc no hem d’oblidar que s’han de sotmetre a auditoria, els comptes anuals que, durant dos anys seguits, superin dos dels requisits següents:

  • Tenir un actiu de més de 2.850.000 €
  • Disposar d‟una xifra de negocis comptable de més de 5.700.000 €
  • Tenir 50 treballadors o més.

Un cop ja sabem si la nostra societat pertany o no al grup d’empreses catalogades com a Gran Empresa, hem de saber amb exactitud quines són les nostres obligacions.

Si la vostra societat, al tancament d’exercici, mostra una xifra de negocis superior als 6 milions d’euros, el primer que cal fer és notificar-ho a Hisenda. Per això, disposem fins al 20 de febrer per presentar un model 036 on notifiquem aquest fet, marcant la casella 128 de la pàgina 1 i emplenant la casella 541 marcant l’opció SI, a la pàgina 5. També és el moment de donar-se de baixa del cens, si ens trobem a la situació contrària. És a dir, la nostra empresa ha deixat de facturar més de 6 milions d’euros cada any. En aquest cas, marcarem NO a l’esmentada casella 541.

Una de les coses que més crida l’atenció és que, des del 2017, les Grans Empreses estan obligades a aplicar el SII (Subministrament Immediat d’Informació). Aquest sistema de gestió de l’IVA fa que disposeu de 4 dies des que s’emet o es rep una factura, per informar l’Administració Tributària. Això produeix una càrrega de treball i tensió en l’organització i la gestió de la documentació, ja que és important tenir un gran control d’aquest aspecte.

També és molt important tenir en compte, que una vegada pertanyes a les Grans Empreses, l’obligació formal de presentació d’impostos trimestrals passa a ser presentació mensual. Per tant, tots els models 303 (IVA), 115 (Ret. de Lloguers), 111 (Ret. de Treballadors i Professionals), entre d’altres, que anteriorment presentàvem cada tres mesos, passen a formar part de les nostres rutines mensuals. I, per tant, els 30 primers dies de cada mes els hem de presentar amb la informació del mes immediat anterior. Pel que fa als pagaments fraccionats, és important saber, que des de l’any 2015, les societats considerades Grans Empreses estan obligades a aplicar la modalitat prevista a l’article 40.3 LIS, en comptes de la modalitat general prevista a l’article 40.2 LIS.

A grans trets, la diferència principal que hi ha entre totes dues és que la modalitat 40.2 LIS consigna el pagament fraccionat de l’Impost sobre Societats, prenent com a referència la quota reflectida al Model 200 (Impost sobre Societats) corresponent a l’últim exercici tancat. En el nostre cas, seria sobre la quota presentada a l’IS de l’exercici 2019. Mentre que la modalitat 40.3 LIS consigna el pagament el model 202, sobre la part de la base imposable del període dels tres, nou o onze primers mesos de cada any . És a dir que, si s’opta per aquesta modalitat, al mes d’abril, que és quan es presenta el model 202 – 1P, caldrà prendre de referència les dades que dóna la comptabilitat el 31 de març de l’exercici. De la mateixa manera, a l’octubre i al desembre, quan presentem els pagaments 2P i 3P de l’exercici, les dades a tenir en compte seran les que mostri la comptabilitat a 30 de setembre i 30 de novembre, respectivament.

És molt important tenir en compte aquests càlculs i sospesar cada any la possibilitat d’optar per una modalitat o una altra, ja que el resultat dels pagaments a compte a realitzar durant l’exercici pot ser molt dispar i, per tant, afectar de forma molt significativa a la tresoreria de la societat. I més en aquests moments tan difícils en què vivim.

És a dir, si la nostra empresa es veu en l’obligació de presentar pagaments a compte en l’exercici, i preveiem que aquest any tindrem uns beneficis iguals o més grans que els obtinguts l’any anterior. Inicialment, seria interessant situar-nos a la modalitat 40.2 LIS. Però si, al contrari, a l’exercici actual, la nostra previsió és tenir menys benefici o fins i tot pèrdues respecte de l’anterior, és important analitzar la situació i optar un canvi de modalitat. Això ens farà tenir uns pagaments fraccionats d’impostos sobre societats menors o fins i tot nuls, que seran més raonables i ajustats a la realitat per la qual està passant la nostra empresa.

Per sol·licitar el canvi de modalitat, també hi ha uns terminis establerts per l’Administració. Per tant, si el nostre exercici fiscal coincideix amb el tancament d’any (31 de desembre), tenim fins al dia 28 de febrer per presentar la sol·licitud de canvi.

Finalment i no menys important, també hem de tenir en compte que, per a l’Impost sobre Societats, segons l’article 101 de la Llei 27/2014 que el regula, es consideren Grans Empreses, aquelles que superin els 10 milions d’euros de facturació a el període impositiu immediat anterior. Ja que seran considerades empreses de reduïda dimensió les que hagin obtingut una xifra de negocis inferior a aquesta xifra. Aquest fet determina la possibilitat de beneficiar-se o no dels incentius fiscals reservats per a entitats de dimensió reduïda com ara la llibertat d’amortització d’elements nous de l’immobilitzat, o tipus reduïts de gravamen.