El fenomen de les Instamamis i els Instapapis
Problemàtic pot ser el cas dels denominades Instamamis i Instapapis. Ens referim a aquells supòsits en què tots dos progenitors estan d’acord a publicar fotos dels seus fills menors en diverses xarxes socials d’accés públic, prèviament creades per ells a aquest efecte, arribant en molts supòsits a publicar diàriament múltiples imatges i/o vídeos dels seus fills menors d’edat. Moltes d’aquests comptes amb perfil públic tenen centenars de milers i fins i tot milions de seguidors i els seus titulars reben regals i en molts casos diners de les marques per mostrar en aquestes xarxes socials aquests productes en la seva vida quotidiana i en la dels seus fills menors, arribant a convertir-se en la principal font d’ingressos dels seus creadors.

És important tenir en compte que encara que tots dos pares estiguin d’acord a pujar aquestes fotografies l’apartat 3r de l’article 4 de la LOPJM, que disposa: “Es considera intromissió il·legítima en el dret a l’honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge del menor, qualsevol utilització de la seva imatge o el seu nom en els mitjans de comunicació que pugui implicar menyscapte de la seva honra o reputació, o que sigui contrària als seus interessos fins i tot si consta el consentiment del menor o dels seus representants legals”.

En el denominat cas de les Instamamis i els Instapapis, no hi ha dubte que aquestes xarxes socials poden considerar-se com a mitjans de comunicació, per la qual cosa els pares tenen com a límit a la prestació del seu consentiment que la publicació no suposi un menysteniment de l’honra o reputació dels menors, o que sigui contrari als seus interessos. El control que aquest consentiment no traspassa aquests límits el realitza en primer lloc el Ministeri Fiscal, a qui els pares han de comunicar-li prèviament la publicació que pretenen realitzar-se, podent oposar-se a la mateixa en el termini de 8 dies, i en aquest cas resoldrà el jutge.
Possibles conseqüències legals per als progenitors per la publicació de fotos dels seus fills menors en xarxes socials (IV).

Demanda dels fills majors d’edat o del Ministeri Fiscal
En aconseguir la majoria d’edat el fill que ha vist exposada la seva vida privada en les xarxes socials pot interposar la corresponent demanda contra els seus progenitors per vulneració del dret a l’honor, la intimitat i la pròpia imatge, sol·licitant que es retirin totes les imatges publicades i una indemnització pels danys morals que tals publicacions li hagin pogut ocasionar. Això és aplicable tant si es tracta de xarxes socials d’accés públic com a privat, si bé la difusió que hagin pogut tenir aquestes imatges es tindrà en compte a l’hora de fixar la responsabilitat civil.

En el denominat cas de les Instamamis i els Instapapis els fills, aconseguida la majoria d’edat, podrien denunciar als seus progenitors per la comissió d’un delicte contra la intimitat, en concret el previst en l’article 197.7 del Codi Penal.

Durant la minoria d’edat dels fills, el Ministeri Fiscal en el moment en què consideri que una d’aquests comptes en les xarxes socials d’accés públic o una determinada publicació o vídeo atempta contra els drets dels menors, haurà d’intervenir tant instant les mesures cautelars necessàries perquè la publicació o compte sigui retirada de la xarxa social, com exercitant davant la via civil les accions que corresponguin en nom dels menors per a obtenir una indemnització dels seus propis progenitors per el menysteniment dels seus drets, conforme al que s’estableix en l’article 4.2° de la LOPM. Igualment té legitimació conforme a l’article 201.1 del Codi Penal per a interposar la corresponent denúncia per si els fets poguessin ser constitutius del delicte de l’article 197.7 del mateix text legal.

En la majoria dels casos els menors compten amb molt poca edat i el paper del Ministeri Fiscal, tant de control previ com posteriorment exercitant les accions que corresponguin en defensa dels seus drets, és essencial. Si no complim amb aquesta funció, dins de 15 o 20 anys ens trobarem amb adults que tenen tota la seva vida exposada en les xarxes socials, sense que ells hagin pogut decidir sobre tal opció, com en la coneguda pel·lícula El Show de Truman, sent en aquests casos el greuge impossible de reparar.