La facultat de decidir la residència de fill menor d’edat és una qüestió de pàtria potestat, que comparteixen tots dos progenitors si un d’ells no n’ha estat privat. Per això, si existeix controvèrsia entre ells respecte d’on ha de viure el menor, s’ha d’acudir a un expedient de jurisdicció voluntària, perquè l’autoritat judicial resolgui aquesta discòrdia (art. 156 CC i 86 LJV). A aquest expedient poden acudir els progenitors encara que no estiguin en tràmit de separació, divorci, nul·litat i continuïn convivint junts. I a més via, art. 158 CC, a fi d’evitar un possible segrest del menor, cal sol·licitar que es prohibeixi la sortida del menor del territori nacional si es creu que això pot passar o és a punt de succeïr. El Jutge ho acordarà de manera immediata i s’oficiarà a ports, aeroports, fronteres i cossos de seguretat, per a que ho evitin en cas de que l’altre progenitor intentés endur-se al menor.

Actualment a Espanya, per a obtenir el passaport d’un menor d’edat, es precisa el consentiment de tots dos progenitors i si no es posen d’acord, el progenitor que vol obtenir-lo ho ha de demanar al Jutjat de Família, emparat per l’art. 156 CC. En qualsevol cas, encara que s’obtingui el passaport, la sortida del menor del país sempre estarà condicionada pel que hem explicat al paràgraf anterior.