Una llicència urbanística es pot entendre concedida per silenci administratiu?
D’acord amb la Sentència del Tribunal Constitucional 143/2017, de 14 de desembre, que va declarar inconstitucionals determinats punts de l’art. 11 del Text refós de la Llei de Sòl i Rehabilitació Urbana estatal (Reial Decret Legislatiu 7/2015) la competència per determinar si el silenci administratiu en l’àmbit de l’urbanisme és positiu o negatiu, correspon a les comunitats autònomes (art. 148.3 Constitució espanyola), per la qual cosa l’Estat només tindrà competència per determinar si el silenci és positiu o negatiu quan es tracti d’intervencions en sòl no urbanitzable, doncs la legislació bàsica sobre protecció del medi ambient és competència estatal (art. 149.23 Constitució espanyola).
A Catalunya, l’article 188.2 del text Refós de la Llei d’Urbanisme (TRLU) estableix el silenci positiu com a principi general.
El silenci administratiu positiu és la regla general en matèria de llicències, i el silenci administratiu negatiu operarà en supòsits específics. Concretament, pel cas de les llicències urbanístiques, el termini màxim que té l’administració per resoldre és de dos mesos quan cal projecte i d’un mes quan no cal projecte, tal i com estableix l’art. 81 del Reglament d’Obres, Activitats i Serveis de Catalunya (ROAS). Hem de tenir en compte que aquest termini es pot suspendre per motius legalment fixats, particularment, quan per atorgar la llicència cal demanar informes o aprovacions a altres organismes, o bé cal complementar o modificar documentació presentada.
Marc Cervós Escribà
Advocat del Servei Jurídic de Cudós Consultors