Quan parlem d’herències i successions, el concepte de legítima és un dels més importants: consisteix en el dret que reconeix la llei a certes persones a obtenir un valor econòmic de l’herència del causant (la persona que mor).

A les persones que compten amb aquest dret se les anomena legitimaris i, encara que a la major part d’Espanya les regles sobre aquest punt venen del Codi Civil, en el cas de Catalunya hi ha una normativa lleugerament diferent, que emana del Codi Civil Català (CCCat ). A Catalunya la legítima és un dret de crèdit.

Per això, en aquest article repassem alguns conceptes bàsics sobre com funciona la legítima a Catalunya.

Qui són els legitimaris a Catalunya?
En el cas de la legítima a Catalunya, els legitimaris per llei són els següents:

• En primer lloc, els fills del causant i, en cas que algun dels fills hagi mort abans que el causant o hagi estat desheretat, aquesta podrà ser reclamada pels seus descendents, és a dir, els nets del causant, que tenen dret a la mateixa quantia que aquest fill.
  1. Són legitimaris tots els fills del causant per parts iguals.
  2. Els fills premorts, els desheretats justament, els declarats indignes i els absents són representats pels seus respectius descendents per estirps.
• Els ascendents seran legitimaris en absència dels descendents (quan no hi hagués fills o nets). En aquest cas, només són legitimaris el seu pare i/o mare, per la qual cosa, en absència d’ells, aquest dret no passaria als avis del causant.
  1. Si el causant no té descendents que l’hagin sobreviscut, els progenitors són legitimaris per meitat. Aquests no tenen dret a llegítima si el causant té descendents però han estat desheretats justament o declarats indignes.
  2. Si només sobreviu un progenitor o la filiació només està determinada respecte d’un progenitor, li correspon el dret de legítima íntegrament. Si sobreviuen tots dos però un ha estat desheretat justament o ha estat declarat indigne, la llegítima correspon només a l’altre. En aquest cas, cal aplicar el que estableix l’article 451-6.

Quina és la quantia?
La quantia és, en qualsevol cas, la corresponent a la quarta part de la quantitat que resulti del valor dels béns de l’herència en el moment de la mort del causant.

Se li resten els deutes i les despeses d’última malaltia i enterrament, i se li suma el valor dels béns que el causant hagués donat durant els 10 anys previs a la seva mort. Aquesta quarta part, resultant de les operacions anteriors, és la suma que es reparteix entre tots els legitimaris.

Així, es consideren imputables a la llegítima les donacions intervius atorgades pel causant amb pacte exprés d’imputació, o bé les fetes en pagament a compte de la llegítima. I això es presumirà sempre de les donacions efectuades en els darrers 10 anys abans de la mort del causant.

La quantia de la llegítima és la quarta part de la quantitat base que resulta d’aplicar les regles següents:

1. Es parteix del valor que els béns de l’herència tenen en el moment de la mort del causant, amb deducció dels deutes i les despeses de l’última malaltia i de l’enterrament o la incineració.
2. Al valor líquid que és aplicable la regla de la lletra a, s’hi ha d’afegir el dels béns donats o alienats per un altre títol gratuït pel causant en els deu anys precedents a la seva mort, excloses les liberalitats d’ús. El valor dels béns que han estat objecte de donacions imputables a la llegítima s’ha de computar, en tot cas, amb independència de la data de la donació.
3. El valor dels béns objecte de les donacions o d’altres actes dispositius computables és el que tenien en el moment de morir el causant, amb la deducció de les despeses útils sobre els béns donats costejats pel donatari i de l’import de les despeses extraordinaris de conservació o reparació, no causats per culpa seva, que ell hagi sufragat. En canvi, cal afegir al valor d’aquests béns l’estimació dels deterioraments originats per culpa del donatari que en puguin haver disminuït el valor.
4. Si el donatari ha alienat els béns donats o si els béns s’han perdut per culpa del donatari, s’hi afegeix, al valor líquid que resulta d’aplicar la regla de la lletra a, el valor que tenien els béns en el moment del seu donatari. alienació o destrucció.

Per exemple, són imputables a la llegítima, llevat que el causant disposi una altra cosa:

• Les donacions fetes pel causant a favor dels fills perquè puguin adquirir el seu primer habitatge o emprendre un negoci.
• Les atribucions particulars en pacte successori, les donacions per causa de mort i les assignacions de béns a compte de la llegítima, fetes també en pacte successori, quan es facin efectives.

A què em dona dret la llegítima?
És important el fet que el legitimari té dret a una quantia però no a uns béns concrets. En altres paraules, la legítima seria una part del valor de l’herència, però no fa referència a una part dels béns en concret.

En aquest sentit, la llegítima es pot entendre com un límit per a la persona de cara a disposar dels seus béns en planificar el seu llegat, ja que hi ha un dret a favor de certes persones a obtenir un benefici econòmic amb càrrec a la seva herència.

Com es lliura?
Quant a com es lliura, la llegítima es pot lliurar bé assignant determinats béns al legitimari pel valor de la quantia que li correspon, bé alienant-se els béns de l’hereu i repartint-ne la suma.

El legitimari pot renunciar a la llegítima?
És possible renunciar a la llegítima, encara que s’ha de fer de manera expressa, pura i simple. Es presumeix que la llegítima és acceptada mentre no s’hi renuncia de forma expressa, pura i simple.