Una sentència de l’Audiència Nacional ha confirmat, per primera vegada, l’autorització per silenci administratiu d’un ERTE per força major a causa de la Covid-19. Així ho ha dictaminat la Sala social d’aquest tribunal en una sentència, amb data del passat 15 de juny, en el cas d’una demanda presenteu per la Federació Estatal d’Ensenyament de Comissions Obreres contra l’empresa Ana Naya García S.L. Així mateix, la fallada recolza l’existència de la causa de força major per a sustentar el ERTE.

L'Audiència avala el silenci administratiu i la força major d'un ERTE per la Covid-19

La citada companyia,

l’activitat de la qual està dins de la de “centres d’educació infantil” va sol·licitar el passat 18 de març a l’autoritat laboral, en aquest cas a la Direcció General d’Ús del Ministeri de Treball i Economia Social, la tramitació d’ERTE per força major a conseqüència de la Covid-19 amb data d’efecte del 16 de març.

A 31 de març, l’empresa va comunicar als treballadors que feia efectiva la suspensió de la relació laboral per causa de força major de tota la plantilla (187 contractes), sustentant aquesta decisió en el tancament de les escoles infantils ordenat per Reial decret 463/2020, de 14 de març. Davant aquesta decisió, la demanda de CC OO reclamava als tribunals que declarés “nul·la o en tot cas injustificada” la mesura de suspensió d’ús de tota la plantilla adoptada per la citada empresa

La demanda no impugnava la resolució administrativa,

sinó que argumenta que “la suspensió no opera de manera automàtica, sinó que ha de sotmetre’s a la consideració de l’òrgan de contractació de l’Administració, i que, per aquesta raó, no es justifica la causa de força major que permeti l’aplicació de les mesures de suspensió”. Però, així i tot, el tribunal “entra en el fons de l’assumpte” i avala primer, el silenci administratiu per a autoritzar aquest ERTE i, després, l’existència de causes de força major per a adoptar la mesura.
Així, el tribunal indica que “ha d’entendre’s aprovada la sol·licitud de l’empresa per silenci administratiu positiu”. Segons la seva argumentació, ni el Reial decret 1483/2012, pel qual s’aproven els procediments d’acomiadament col·lectiu i de suspensió de contractes i reducció de jornada, ni el Reial decret llei 8/2020 de mesures enfront de la COVID-19, fixen les repercussions del silenci administratiu per part de l’autoritat laboral, per la qual cosa, l’Audiència indica que ha d’aplicar-se l’article 24 de la Llei 39/2015. Aquesta última norma és la que fixa que, transcorreguts cinc dies des de la sol·licitud, si l’administració no ha respost, opera el silenci administratiu de manera positiva.
Pel que fa a la força major la concurrència de la qual es qüestiona en la demanda, el tribunal considera que “ha quedat acreditat que la sol·licitud de l’empresa d’autorització d’expedient de regulació d’ocupació temporal de suspensió dels contractes de treball, inicialment, va ser aprovada per silenci administratiu, i amb posterioritat va recaure resolució expressa de la Direcció General de Treball que declara constatada l’existència de la força major al·legada per l’empresa”.

La sentència

entén així que concorre aquesta causa en trobar-se en un dels supòsits descrits en l’article 22.1 del Reial decret llei 8/2020, de 17 de març, de mesures laborals davant la crisi de la pandèmia de coronavirus, “la qual cosa determina pèrdues d’activitat a conseqüència de la Covid-19 i és causa justificativa de la suspensió dels 187 contractes de treball dels treballadors de la seva plantilla”.

Via: Cinco Dias

Per obtenir més informació podeu contactar amb: www.cudos-consultors-com

Tel: 973.450.555 Balaguer
Tel: 973 28 28 18 Lleida
Tel: 973 64 32 32 Vielha

Et pots subscriure al nostre butlletí de notícies aquí