LA NOVA LLEI HIPOTECARIA. CANVIS MÉS DESTACATS (II)
La nova llei hipotecaria i el repartiment de les despeses. La normativa aprovada aquest dijous estableix de forma explícita
a qui incumbeix el pagament de les despeses relacionades amb la hipoteca. Excepte la taxació, que ha de sufragar el titular
del préstec, tots els altres són a càrrec del banc: gestoria, aranzels notarials per a l’escriptura, inscripció en el registre de la
propietat i l’impost d’AJD.
Aquest tribut, que es paga per formalitzar una hipoteca, va crear una gran revolada aquesta tardor, quan el Tribunal Suprem,
amb una polèmica decisió, revertí una sentència que havia pronunciat amb anterioritat, i va dictar que havia d’abonar-lo el client
i no el banc. El Govern va aprovar llavors un decret que va posar punt i final a la qüestió, imposant que fossin les entitats financeres
els qui paguessin l’AJD. Una esmena del PP aprovada pel Senat suprimia l’impost en el cas que s’hipotequés un primer habitatge,
però aquesta modificació ha estat rebutjada pel Congrés.
Comissió d’obertura. Segons la nova llei, el banc pot cobrar una comissió només per a serveis efectivament prestats o despeses que
es puguin acreditar, i únicament si han estat sol·licitats o acceptats pel client. Quan entre el prestador i el prestatari es pacti una
comissió d’obertura, aquesta haurà d’englobar en un sol pagament “la totalitat de les despeses d’estudi, tramitació o concessió del
préstec o uns altres similars”. En el cas d’una hipoteca en una altra divisa, aquesta comissió inclourà també qualsevol cobrament pel
canvi de moneda en el desemborsament inicial.
Clàusula sol.
La nova llei estableix que “en les operacions amb tipus d’interès variable no es podrà fixar un límit a la baixa del tipus”, tancant així
la porta al fet que tornin les anomenades clàusules sol, que els tribunals han anul·lat per abusives en moltes ocasions. De totes maneres,
per a evitar que una entitat arribi a pagar per prestar diners, la normativa també dicta que “l’interès remuneratori no pot ser negatiu”.
És a dir, quan l’índex de referència (com l’euríbor) estigui en negatiu i es doni el cas que supera el diferencial que es cobra.
Així mateix, segons la normativa aprovada aquest dijous pel Congrés, l’índex de referència del préstec ha de ser “clar, accessible, objectiu
i verificable per les parts”, i no ha de ser “susceptible d’influència” per les entitats. Sembla evident l’intent del legislador de no permetre
l’ús d’índexs de referència com l’IRPH, la suposada falta del qual de transparència i permeabilitat a la manipulació estan sotmeses ara al
judici del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).
Per obtenir mes informació us informarem des del departament jurídic de:
Tel: 973 450 555
