La gran distribució pressiona a l’Executiu per a pagar a proveïdors a 120 dies.
La gran distribució en una de les esmenes transaccionals presentades tracta d’afegir una altra excepció i permetre que
un determinat col·lectiu pugui beneficiar-se d’un termini més elevat en el pagament dels seus deutes comercials.
D’aquesta forma l’esmena permetrà pagar les factures a 90 o 120 dies, sempre que es fixin compensacions als proveïdors afectats.
Per tant “En relació amb els productes que no siguin frescos o peribles ni d’alimentació i gran consum, els ajornaments de pagament
no excediran en cap cas del termini de pagament estipulat en l’article 4 de la llei 3/2004, excepte pacte exprés en el qual
es prevegin compensacions econòmiques equivalents a l’ajornament més gran i de les quals el proveïdor sigui beneficiari”,
resa la redacció de l’article.
D’aquesta manera, aquells productes que es venen en grans superfícies com El Corte Inglés, Decathlon, Leroy Merlin
o Ikea, entre altres, i que no entren dins de les categories incloses en el redactat de l’esmena, podrien acollir-se a aquests
beneficis i gaudir d’un període més folgat per a pagar als seus proveïdors.
En el text, l’esmena fixa tres escenaris possibles. El primer marca les accions en cas d’excedir els 60 dies. “Quan els comerciants
acordin amb els seus proveïdors ajornaments de pagament que excedeixin dels seixanta dies des de la data de lliurament i recepció
de les mercaderies, el pagament haurà de quedar instrumentat en un document que porti aparellada acció canviària, amb esment
exprés de la data de pagament indicada en la factura”. El segon planteja un pagament superior a 90 dies. “En aquest cas, el document
serà endossava a l’ordre”.
I fins i tot el tercer planteja terminis superiors a 120 dies.
Per tant el doble del límit legal. “Per a la concessió d’ajornaments de pagaments superiors a 120 dies, el venedor podrà exigir que quedin
garantits mitjançant aval bancari o segur de crèdit i caució”. Aquestes mateixes fonts precisen que l’esmena, presentada pel PSOE,
compta amb el suport de Ciutadans, el rebuig de Podemos i no saben concretar quina serà la posició final del PP, determinant perquè
l’esmena transaccional es converteixi en llei. De fet, precisen que una part substancial del text procedeix d’una altra esmena més antiga
presentada pel Grup Popular en el Congrés.
Per aixó Antoni Cañete, president de la Plataforma Multisectorial contra la Morositat, que representa a un milió d’empreses i a 4,5 milions de
treballadors, justifica aquesta esmena per la pressió dels lobbies. “La supressió del pacte entre parts per a pagar les factures a un termini
més elevat va ser un cop molt dur per a la gran distribució i estan pressionant per a tornar a recuperar-ho”, assegura Cañete, que recorda
que aquests ja van exercir una pressió molt forta per a acabar deixant en paper mullat una altra de les mesures estrella dissenyada per
Cristóbal Montoro per a aportar liquiditat a les empreses: l’IVA de caixa.
I aquest règim permetia a les empreses no pagar l’IVA de les factures sempre que no les haurien cobrat. Malgrat l’important del benefici
ofert, a penes un 1% dels contribuents es va acollir a aquest sistema. La clau del fracàs va radicar en la pressió dels grans grups perquè
les pimes no s’acollissin a aquest règim, ja que els impedia deduir-se l’IVA de les factures fins que no haguessin realitzat el pagament
d’aquestes.
Per obtenir mes informació us informarem des del departament fiscal de:
Tel: 973 450 555
