Jubilació activa versus autònom societari

25/07/2023

Un nou gerro d’aigua freda per als autònoms societaris. En una sentència el Tribunal Suprem dictamina que no podran treballar i cobrar el 100% de la pensió de jubilació.

Aquest pronunciament judicial els torna a situar en una posició molt diferent de la dels autònoms persones físiques, que sí que poden accedir a aquesta possibilitat d’acord amb l’article 214 del Text Refós de la Llei General de Seguretat Social.

Per què en el cas de la Tarifa Plana el mateix Suprem considera que els autònoms societaris són iguals als físics, i en la jubilació activa no?
Per a l’Alt Tribunal, només si l’ocupador és una persona natural podrà compatibilitzar el 100% de la pensió amb les activitats per compte propi, sempre que tingui contractats un o més treballadors.

En què consisteix la jubilació activa?
La jubilació activa permet que treballadors en edat de jubilació puguin compaginar el cobrament de la pensió amb un treball per compte d’altri (en el cas de treballadors assalariats) o, amb un treball per compte propi (en el cas de treballadors autònoms).

Els requisits que ha de complir l’autònom per poder accedir a aquesta via són els següents:

  • Assolir l’edat mínima per jubilar-se.
  • Haver cotitzat prou per optar a la jubilació.
  • Tenir un empleat en nòmina. Després de la sentència del Suprem cal afegir que aquest treballador ha de ser contractat per l’autònom i no per l’empresa de què és soci.

Només els autònoms que desenvolupin una activitat per compte propi com a persona física i no a través d’una societat mercantil reuneixen els requisits per poder compatibilitzar el treball amb el 100% de la pensió de jubilació. Els autònoms societaris, que actuen a l’empara d’una societat mercantil, mai no podran acollir-se a aquesta possibilitat. (STS de 23 de juliol de 2021)

La resolució és contundent quan estableix que, si bé és cert que tant el treballador autònom persona física com el societari estan enquadrats en el Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA) hi ha diferències importants entre ells. Els primers són totes aquelles persones físiques titulars d’un establiment comercial, o professionals que realitzen de forma personal i directa la seva activitat, mentre que els treballadors autònoms societaris són emprenedors que creen la seva pròpia empresa, tenen, almenys, el 25% del capital i hi realitzen les funcions de direcció, gerència o administració.

La distinció fonamental, entre els uns i els altres, rau en la seva responsabilitat davant dels treballadors. Mentre l’autònom pur respon amb el patrimoni propi dels deutes i fins i tot dels salaris i cotitzacions a la Seguretat Social, el conseller o administrador d’una societat no.

En paraules textuals: “No són termes de comparació homogenis ja que ni la jubilació de l’actor, que és autònom societari, no afecta l’ocupació; ni ostenta la condició d’ocupador, que té la mercantil; ni respon amb el patrimoni personal dels deutes salarials i de Seguretat Social derivats dels treballadors contractats per l’empresa; a diferència del que passa amb els autònoms que desenvolupen la seva activitat actuant com a persona física”.

En el cas enjudiciat, mancava un requisit essencial per accedir a la jubilació activa total: el treballador autònom societari no tenia subscrit cap contracte laboral al seu nom.

Sigui com sigui, després de la decisió del Suprem, els autònoms societaris ja no podran compatibilitzar la seva pensió al complet, tingui en compte que aquesta sentència crea jurisprudència i, per tant, impedeix noves cases pel mateix motiu.

És més, en opinió de José Carlos Piñero, director jurídic d’ATA “Ja no és només que limiti al 50% la pensió d’aquells autònoms societaris que accedeixin a la jubilació activa d’ara endavant, sinó que també podria afectar els que ja cobraven d’abans la seva pensió”. Entén que l’INSS pot revisar la situació d’aquells que ja han revisat la situació d’aquells que. és una opinió.

Judicis i sentències a part, potser no hi ha més remei que reivindicar un canvi legislatiu que permeti la compatibilitat plena entre activitat i pensió a aquells autònoms que tinguin el control d’una societat o un percentatge significatiu del capital o, per exemple, siguin socis únics de societats unipersonals. Per als experts la raó d’aquesta reivindicació transformadora és clara, “Amb aquest criteri s’està abocant al tancament d’empreses, a no continuar amb l’activitat i en conseqüència a extingir els contractes laborals i destruir ocupació. Just al contrari de la finalitat i l’esperit de la norma que no és altre que fomentar la contractació i perllongar la vida laboral de tots els autònoms, siguin societaris, o no”.