Va ser legal cobrar l’IAE durant l’estat d’alarma?

El Tribunal Suprem ha admès el recurs de cassació plantejat per l’Ajuntament de Santander contra la sentència del Jutjat Contenciós Administratiu núm. 2 de Santander, la qual estima el recurs contenciós administratiu promogut per una empresa d’hostaleria que reclamava a l’Ajuntament la devolució de l’Impost sobre Activitats Econòmiques pagat durant la crisi sanitària ocasionada pel COVID-19.

El Reial decret 463/2020, de 14 de març, pel qual es va declarar l’estat d’alarma per a la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada pel COVID-19 va disposar en el seu article 10.4, la suspensió de les activitats d’hostaleria i restauració, principalment i afectant altres com el transport, oci, etc …

Durant l’estat d’alarma, multitud d’empreses es van veure obligades al cessament i paralització de la seva activitat econòmica, a més d’haver de suportar la imposició d’altres limitacions (restriccions d´aforament, d´horari, nombre de taules, etc) imposades per les mesures adoptades pel Govern, però els Ajuntaments van continuar girant liquidacions que en aquestes circumstàncies constitueixen un supòsit confiscatori pel seu automatisme, ja que no es va prendre en consideració l’escenari de l’any 2020.

El cert és que si no hi ha activitat, no hi ha fet imposable, ja que negar aquesta conclusió suposaria gravar una capacitat econòmica inexistent. És per això que previsiblement el Tribunal Suprem conclogui en el sentit de determinar la inexigibilitat de l’impost en aquests supòsits, i que, per tant, es puguin sol·licitar les devolucions que corresponguin en un termini de quatre anys des de l’autoliquidació.

Cal concloure que l’estimació de la qüestió plantejada suposaria obrir la via a multitud de reclamacions, de forma que si us trobeu en aquest cas podeu consultar-nos al nostre despatx professional.

Sonia Núñez González
Advocada del Servei Jurídic de Cudós Consultors