Es tracta de la convivència de tercera persona en el domicili familiar atribuït a esposa i fills. La peculiaritat rau és que aquesta tercera persona no és la parella, sinó la filla de la parella, qui viu de forma continuada. Es pot demanar l’extinció de l’ús de l’habitatge a favor de l’exesposa? Té el mateix tractament que si la persona convivent fos la parella, a l’efecte de la petició d’extinció d’ús del domicili familiar?

Fins ara, la jurisprudència del TS s’ha pronunciat exclusivament en relació a l’extinció del dret d’ús quan un tercer, que té una relació sentimental amb el progenitor que té atribuït l’ús, conviu de manera permanent en el domicili familiar. La Sentència del TS 641/2018, de 20 de novembre va acordar l’extinció del dret d’ús i gaudi d’habitatge quan es contreu matrimoni o es crea una relació de parella estable amb una tercera persona, encara quan aquest ús fos atribuït als fills menors d’edat.

Aquesta doctrina jurisprudencial ha estat reiterada en la posterior Sentència de l’Alt Tribunal de 23 de setembre de 2020.

Considerem que el mateix fonament que s’utilitza pel TS que “La introducció d’una tercera persona fa perdre a l’habitatge la seva antiga naturalesa per servir en el seu ús a una família diferent”, podria utilitzar-se per a instar l’extinció de l’ús en el cas que qui convisqui de manera permanent en el domicili sigui un fill de l’actual parella sentimental de la mare.

D’altra banda, pot tenir transcendència que en el passat la parella sentimental de la mare hagués conviscut de manera permanent en el domicili familiar, ja que en aquest moment sí que concorria causa d’extinció de l’ús.