L’article 33 de la Constitució espanyola estableix el dret a expropiar quan disposa que “Ningú podrà ser privat dels seus béns ni dels seus drets sinó per causa justificada d’utilitat pública o d’interès social, mitjançant la corresponent indemnització i de conformitat amb allò que les lleis disposin”, i l’expropiació es regula bàsicament a la Llei de 16 de desembre de 1954, d’Expropiació Forçosa, i al seu reglament, a més d’algunes especialitats per als casos d’expropiacions per motius urbanístics que s’inclouen a la Llei sobre règim del sòl i ordenació urbana, així com determinades normes de valoració.

Per tant, el dret de propietat cedeix davant de les necessitats d’utilitat pública o d’interés social, és a dir pel be comú, i per això estem obligats a “vendre” forçosament la nostra propietat quan sobre la mateixa s’hi ha de construir un parc públic, una carretera, un canal, una via de tren, un carrer o una plaça, una escola, un hospital, etc.

Ara be, aquest deure de cedir la propietat va acompanyat de tota una serie de drets, com el d’estar informats i participar al procediment, comprovar la legalitat i la necessitat de l’expropiació, verificar el seu abast i quins son els nostres béns i drets concretament afectats, i per suposat, el dret a obtenir a canvi la corresponent i justa indemnització.

Aquestes son qüestions que cal vetllar a fons, ja que el sacrifici que fem per la societat quan som expropiats s’ha de veure degudament compensat. I cal anar molt amb compte, perquè del procediment d’expropiació se n’ha de fer un bon seguiment des del mateix inici, des que rebem la primera notícia o notificació, o ens arrisquem a que en qualsevol tràmit inicial es pugui crear una situació perjudicial irreversible.

Per això és del tot recomanable posar-se en contacte de forma immediata amb un/a advocat/da especialitzat/da des d’un bon principi, ja que l’administració expropiant té els seus propis especialistes i assessors, davant dels quals els particulars han de defensar el seu interés legítim amb el màxim rigor i professionalitat.

Santi Solsona i Fígols
Advocat del Departament de Dret Públic de Cudós Consultors