Aquesta és una pregunta que ens fan sovint, fa uns dies ens tornava a arribar una altra consulta sobre com reflectir a la declaració de la renda a Espanya una donació feta a una ONG italiana i si tenia dret a desgravació. Com llegim més endavant, encara que el TJUE (tribunal Europeu) estableix que caldria donar opció a aplicar-se la deducció al país de residència, el criteri que manté la DGT (Tributs) és totalment oposat. Amb la normativa a la mà i seguint el criteri mantingut per l’Agència Tributària, gairebé amb total seguretat no ho admetran.

Per donar resposta a aquesta consulta remetem a un article publicat pel Sr. Juan González Martín-Palomino, assessor tributari especialitzat en ENL, on analitza el pronunciament del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre els Afers Persche C-318-07.

Aquesta qüestió constitueix un dels dubtes habituals en l’àmbit de les entitats sense ànim de lucre, si els donatius efectuats per un resident espanyol a una associació declarada d’utilitat pública oa una fundació o fins i tot a una entitat religiosa estrangera poden donar lloc a la deducció corresponent a l’IRPF del donant, oa l’impost sobre societats si fos persona jurídica.

Aquest assumpte ja ha estat tractat per la jurisprudència comunitària, concretament el Tribunal de Justícia de la Unió Europea s’ha pronunciat sobre aquesta matèria als Afers Persche, C-318-07 i Comissió/Àustria C-10-10.

El primer tracta el cas d’un ciutadà alemany que va donar material a una entitat d’utilitat pública de Portugal. En base a aquesta donació, va aplicar a la seva declaració de l’impost sobre la renda l’equivalent a la deducció prevista a la normativa alemanya per a les donacions a favor d’organismes alemanys d’utilitat pública. A aquests efectes, el dret alemany preveu la deducció fiscal per als donatius efectuats a favor d’entitats d’utilitat pública alemanyes; no obstant això, no preveu aquest benefici fiscal per als donatius a favor d’entitats establertes a altres estats.

Tot i això, el ciutadà alemany va aplicar a la seva declaració de renda de l’exercici 2003 la deducció per la donació en espècie de diferent material a favor d’una Residència d’Ancians de Portugal a què es trobava vinculada una llar infantil. El Finanzamt (Hisenda Pública alemanya) va denegar la deducció aplicada en no estar establerta a Alemanya l’entitat beneficiària. El Bundesfinanzhof (Tribunal Suprem alemany en matèria tributària) planteja una Qüestió Prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, perquè es pronunciï sobre si un Estat membre pot condicionar la deducció fiscal a què l’entitat beneficiària estigui establerta al seu territori nacional.

El TJUE, en la resolució a què hem fet referència, assenyala que quan un contribuent aplica a un Estat membre la deducció fiscal de donacions realitzades a favor d’organismes establerts en un altre Estat membre, on la seva utilitat pública hagi estat reconeguda, aquestes donacions estan compreses a l’àmbit d’aplicació de les disposicions del Tractat relatives a la lliure circulació de capitals, encara que s’efectuïn en espècie i el seu objecte consisteixi en béns d’ús quotidià. Així mateix, indica que, atès que la possible deducció fiscal pot influir significativament en l’actitud del donant, la no deduïbilitat a Alemanya de les donacions fetes a favor d’organismes d’utilitat pública establerts a altres Estats membres, pot restringir la lliure circulació de capitals, no estant justificada tal restricció.

El Tribunal assenyala que els Estats membres estan facultats per aplicar, en el marc de la seva normativa en matèria de deduïbilitat fiscal de donacions, un tracte diferent als organismes nacionals dutilitat pública i als establerts en altres Estats membres, quan aquests últims persegueixin objectius que no siguin els que propugna la pròpia legislació. És a dir, el dret comunitari no imposa als estats membres l’obligació d’atorgar automàticament el mateix reconeixement al seu territori als organismes estrangers, la utilitat pública dels quals hagi estat reconeguda al seu estat membre d’origen. Ara bé, si l’entitat la utilitat pública de la qual hagi estat reconeguda en un Estat membre compleix els requisits establerts a aquest efecte a la legislació d’un altre Estat membre i té com a objectiu el foment d’interessos de la col·lectivitat idèntics, de manera que la seva utilitat pública podria ser reconeguda en aquest últim Estat membre, les autoritats d’aquest Estat membre no poden negar a aquest organisme el dret a la igualtat de tracte basant-se només que no està establert al seu territori.

D’altra banda, el TJUE enten que la normativa qüestionada no pot estar justificada per la necessitat de preservar l’eficàcia dels controls fiscals, ja que res no impedeix a les autoritats tributàries nacionals exigir al contribuent que presenti les proves que considerin necessàries per apreciar si es compleixen els requisits a la normativa de què es tracti i, per tant, si escau practicar la deducció sol·licitada. El Tribunal de Justícia considera que no és contrari al principi de proporcionalitat obligar l’Estat membre del donant a comprovar o fer comprovar, quan un contribuent sol·licita la deducció de les donacions que ha efectuat a favor d’organismes establerts a un altre Estat membre, el compliment de els requisits imposats als organismes dutilitat pública nacionals.

En conclusió amb tot això, el Tribunal de Justícia de la UE resol que la lliure circulació de capitals s’oposa a la normativa d’un Estat membre en virtut de la qual, pel que fa a les donacions a favor d’organismes d’utilitat pública reconeguda, només es concedeix el benefici de la deducció fiscal en relació amb les donacions a favor d’organismes establerts al territori nacional, sense cap possibilitat que el contribuent demostri que una donació efectuada a favor d’un organisme establert a un altre Estat membre compleix els requisits establerts en aquesta normativa per a la concessió de tal benefici.

En conclusió, la normativa alemanya controvertida constitueix una restricció a la lliure circulació de capitals sense que es pugui justificar per la necessitat de preservar l’eficàcia dels controls fiscals.

Pel que fa al segon dels assumptes, Assumpte Comissió/Àustria, C-10-10, la resolució del TJUE és conseqüència d’un recurs per incompliment d’Estat interposat per la Comissió Europea contra la República d’Àustria, segons una normativa que permet la deduïbilitat com a despesa a l’impost sobre societats de les donacions a organismes dedicats a activitats de recerca i ensenyament únicament en el cas que els destinataris estiguin establerts en territori nacional. Mitjançant el recurs, la Comissió Europea sol·licita al Tribunal de Justícia que declari que la República d’Àustria ha incomplert les obligacions que l’incumbeixen en virtut de l’article 56 CE i de l’article 40 de l’Acord sobre l’Espai Econòmic Europeu, de 2 de maig de 1992. , en permetre la deducció fiscal de les donacions efectuades a favor d’organismes dedicats a activitats de recerca i ensenyament únicament en el cas que aquests organismes estiguin establerts a Àustria.

La resolució del Tribunal de Justícia estableix que la normativa enjudiciada, en la mesura que limita la deduïbilitat de les donacions a l’impost sobre la renda a les lliurades a organismes que tinguin la seu a Àustria, constitueix una restricció a la lliure circulació de capitals consagrada als articles 56 CE ia l’article 40 de l’Acord EEE. Per tant, declara que la República d’Àustria ha incomplert les obligacions que l’incumbeixen en virtut de l’article 56 CE i de l’article 40 de l’Acord EEE, en permetre la deducció fiscal de les donacions efectuades a favor d’organismes dedicats a activitats de recerca i ensenyament únicament en el cas que aquests organismes estiguin establerts a Àustria.

En base a tot això, podem concloure que la Jurisprudència comunitària empararia la possible deducció a l’IRPF, a l’Impost sobre Societats, pels donatius efectuats per un resident espanyol a favor d’una entitat estrangera, sempre que la seva naturalesa sigui equivalent a les entitats nacionals que originen el dret a la deducció: associacions declarades dutilitat pública, associacions per a la cooperació internacional, fundacions i entitats religioses amb acords subscrits amb l’Estat Espanyol.

Pel que fa a les donacions efectuades per estrangers a favor d’entitats espanyoles, podem extrapolar la mateixa conclusió, sempre que el domicili del donant radiqui a un país de la Unió Europea. Entenem que molt més difícil és aplicar aquesta solució en el cas de donacions a entitats establertes a països que no pertanyin a la Unió o Europea o de donacions a entitats espanyoles que procedeixin de residents a països externs a la UE.

Com diem, sobre la base de la jurisprudència comunitària, la solució teòrica a aquesta qüestió és evident. Ara bé, ¿l’Agència Tributària compartirà aquesta solució? O per contra, ¿denegarà la deducció incorporada a l’IRPF (oa l’impost sobre societats si el donant és una persona jurídica), en no constar-li cap declaració de donatius percebuts per part de l’entitat beneficiària de la donació? A aquests efectes, cal recordar que les entitats que donen dret a deducció pels donatius percebuts han de presentar al final de cada exercici el model 182 de Declaració informativa de donatius, donacions i aportacions rebudes. En el cas d’una entitat estrangera, aquesta no presentarà el model esmentat davant l’Administració Tributària espanyola, amb independència que pugui presentar un model similar al seu país de residència. Aquesta circumstància suposarà, per l’encreuament de dades que efectua l’Agència Tributària, que a l’Administració no constarà l’entitat beneficiària del donatiu i comportarà que “salt” el requeriment corresponent dirigit al contribuent perquè acrediti el donatiu efectuat i si l’entitat beneficiària compleix els requisits per generar dret a deducció a l’impost personal del donant. I serà en aquest punt on coneixerem si l’Administració Tributària admet o no la deducció per donatius a una entitat estrangera, sobre la base de l’esmentada jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea i, en cas negatiu, se’ns desplegaran les diferents reclamacions i recursos que davant aquesta denegació procedeixen. En tot cas, i utilitzant una figura retòrica, “la vida està feta per a valents”.