Els Tribunals Economicoadministratius (Tear) han començat a anul·lar la sanció del 150% del guany patrimonial imputat pel valor dels béns a l’estranger per falta de culpabilitat de l’obligat Tributari en la declaració de béns a l’estranger, a través del Model 720), tal com ja va fer el Tribunal Econòmic Administratiu Central (Teac), en les seves resolucions de febrer, novembre i desembre de 2019.

Així, ho ha determinat el Tear de Canàries, en resolució de 29 de desembre de 2020, a la qual s’ha sumat ara el Tear de Balears, en resolució de 29 de juny de 2021. Aquestes, no vinculants, estimen que la sanció imposada està prou motivada i que la confirmació dels actes impugnats té suport en la doctrina del Teac, per la qual cosa s’anul·la, parcialment la sanció imposada a l’empara de la Disposició Addicional Primera de la Llei 7/2012, en la part que procedeix dels guanys de patrimoni regularitzats correctament per la inspecció, però «procedents d’exercici prescrit».

Alejandro del Camp, soci de DMS Legal Intelligence,

assenyala la importància d’aquesta doctrina administrativa, a pesar que l’Advocat General del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), s’ha mostrat favorable a la imprescriptibilitat de la sanció del 150% per la presentació fora de termini del model 720. «Cal esperar a la sentència, que ha d’estar a punt d’emetre’s», assenyala l’assessor fiscal.

Aquesta doctrina administrativa, per contra, estima que, a l’hora d’apreciar la culpabilitat inherent a tota infracció, no pot ser qualificada de la mateixa manera la conducta del qual conscient i voluntàriament oculta la tinença de béns a l’estranger i no presenta la declaració informativa del qual compleix amb la seva obligació, encara que fora de termini. Els TEA consideren que el coneixement de la norma no suposa de manera automàtica la concurrència de culpabilitat.

El Teac considera en les seves resolucions que no hi ha dubte de la vigència dels principis de presumpció de bona fe i de presumpció d’innocència, sense que en cap cas poden admetre’s suposats de responsabilitat objectiva, sent en tot cas necessari l’element intencional o culpabilitat perquè pugui entendre’s comesa una infracció tributària.

En aquest sentit, recorda la Sala,

que la jurisprudència i després el legislador, «tenen declarat que no cap a l’aplicació de sanció quan el subjecte passiu hagi procedit conformement a una interpretació raonable de la norma». Així, conclou el Teac en les seves resolucions, que l’article 178 de la Llei General Tributària consagra el principi de responsabilitat en relació amb l’exercici de la potestat sancionadora en matèria tributària.

Via: El Economista