La Memòria de la Fiscalia del 2022 analitza els enregistraments de converses subreptíciament captats per particulars quan conté un reconeixement dels fets per part de la persona sospitosa.

Se cita la STS 167/2020, de 19 de maig, que ofereix pautes que condensen la doctrina jurisprudencial elaborada sobre aquest particular fins a la data:

1. La utilització en el procés penal d’enregistraments de converses privades fets per un dels interlocutors no vulnera el dret al secret de les comunicacions.
2. Tampoc no vulnera el dret a la intimitat, llevat de casos excepcionals en què el contingut de la conversa afectés el nucli de la intimitat personal o familiar d’un dels interlocutors.
3. Els enregistraments realitzats des d’una posició de superioritat institucional (agents de l’autoritat o superiors jeràrquics) per obtenir una confessió extraprocessal arrencada mitjançant engany vulneren el dret fonamental a no declarar contra si mateix ia no confessar-se culpable i, en conseqüència, incorren en nul·litat probatòria .
4. Els enregistraments realitzats en l’àmbit particular no vulneren el dret fonamental a no declarar contra si mateix ia no confessar-se culpable.
5. Pot vulnerar el dret a un procés amb totes les garanties aquella gravació en què la persona ha estat conduïda a la trobada utilitzant argúcies amb la premeditada pretensió de fer-li manifestar fets que poguessin ser utilitzats en contra, cas en què hauran de ponderar-se el conjunt de circumstàncies concurrents.

Aquí trobareu la referència dins la Memòria de la Fiscalia de 2022, pàgina 1349.

Ramon Arnó Torrades
Ceo de La Família Digital