La justícia ha començat a inclinar la balança del costat de les empreses en la seva llarga controvèrsia amb Hisenda sobre la possibilitat d’aprofitar les pèrdues sofertes en el passat per a rebaixar-se el pagament de l’impost de societats, encara que aquestes bases negatives siguin aflorades fora del termini reglamentari. Encara que el fisc s’oposa, els Tribunals Superiors de Justícia (TSJ) de Catalunya, la Comunitat Valenciana o Cantàbria han començat a emetre sentències coincidents permetent a les companyies aprofitar aquest avantatge fiscal, encara que no les incloguin en la declaració ordinària, sinó en una posterior o una rectificació de l’autoliquidació presentada.

L’origen de la controvèrsia radica en una interpretació de la normativa fiscal.

Hisenda considera que la compensació de bases negatives és una “opció tributària”, regulades en l’article 119 de la Llei General Tributària que estableix que aquestes es poden “exercitar, sol·licitar o renunciar amb la presentació d’una declaració” i “no podran rectificar-se amb posterioritat a aquest moment, tret que la rectificació es presenti en el període reglamentari de declaració”. Els tribunals, no obstant això, discrepen que aquesta compensació hagi de ser catalogada així.

D’un costat, el TSJ de Catalunya va sentenciar el juny passat que “la compensació de bases imposables negatives no és tant una opció tributària, com la previsió d’un dret en l’aplicació de l’impost per a la més ajustada determinació de la base imposable de la societat, conseqüència de la consideració del subjecte passiu d’aquest impost com a empresa en moviment”. És més, els magistrats catalans entenien que el fet que l’Agència Tributària negui a una companyia aquest dret “constitueix un efecte punitiu no previst en l’ordenament jurídic tributari”.

De la mateixa manera,

el TSJ valencià va establir al maig que, com ja havia assenyalat en una fallada anterior de 2015, “el demandant podia compensar bases imposables negatives d’exercicis anteriors, fins i tot presentant la seva declaració de manera extemporània”, atès que “no ens trobem davant un supòsit d’opció sinó davant un dret que pot ser exercitat”.

Finalment, el TSJ de Cantàbria va considerar a la primavera que, si bé “una presentació extemporània té les seves conseqüències legals com a infracció”, podent implicar “la sanció de multa” però “no la pèrdua de beneficis, exempcions, facultats o opcions recollides en l’autoliquidació”. En aquest cas, això sí, els magistrats accepten la pretensió de l’empresa per ser una autoliquidació fora de termini, i no una rectificació de l’autoliquidació, alguna cosa que sí que avalen també expressament els magistrats valencians.

Donada la disparitat de criteris,

“serà el Tribunal Suprem el que finalment decidirà si la compensació de bases imposables, deu o no considerar-se una opció tributària”, assumeix José María Salcedo, soci del bufet Àtic Jurídic. Fins llavors, exposa, aquestes recents sentències “obren la porta al fet que els contribuents puguin rectificar l’autoliquidació presentada, per a incloure aquestes bases negatives”, així com a fer-ho en presentar “una autoliquidació extemporània” o fins i tot durant una comprovació tributària.

Via: Cinco Dias

Per obtenir més informació podeu contactar amb: www.cudos-consultors-com

Tel: 973.450.555 Balaguer

Tel: 973 28 28 18 Lleida

Tel: 973 64 32 32 Vielha

Et pots subscriure al nostre butlletí de notícies.