Els interins poden ser acomiadats sense indemnització.
El Tribunal Suprem tanca el debat: els interins no tenen dret a rebre indemnització quan s’acaba la seva relació
laboral, al contrari que altres temporals (eventuals i d’obra o servei) o indefinits. Acaba així la polèmica que es va
iniciar en 2016 quan el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va fallar que la norma espanyola discriminava a
aquests treballadors i que sí que havien de rebre compensació. Dos anys després, els jutges europeus es van esmenar
a si mateixos. I, ara, els magistrats espanyols resolen l’assumpte.
Els fonaments de la legislació laboral espanyola van rebre una forta sacsejada el setembre de 2016 amb el cas
Diego Porras, així conegut pels cognoms de la treballadora que va denunciar. Recolzant-se en el cas d’aquesta funcionària
interina que havia estat en aquesta situació durant nou anys, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va venir
a dir que els temporals en acabar el seu contracte tenien dret a cobrar el mateix que els indefinits: 20 dies per any treballat.
Aquella sentència va provocar que el Tribunal Superior de Justícia de Madrid dictaminés concedint una indemnització a
aquesta funcionària del Ministeri de Defensa.
Més informació
Però l’assumpte no es va resoldre aquí. Defensa va recórrer al Suprem i els jutges de l’Alt Tribunal repreguntaren als magistrats
de Luxemburg. No van ser els únics. Va haver-hi més tribunals espanyols que van reclamar aclariments basant-se en altres casos,
entre ells el Tribunal Superior de Galícia. En el món jurídic espanyol hi havia prou consens en què aquella fallada era confusa i no
havia tingut en compte aspectes clau del dret laboral. L’any passat, en dues sentències, els jutges europeus van rectificar.
Ara el Suprem, en una sentència del ple —el que dóna idea de la transcendència de la fallada— de la sala social, tanquen el debat,
amb un vot particular subscrit per dos dels seus membres. El cas sobre el qual s’han pronunciat és el ja famós Diego Porras.
I conclouen que la funcionària no té dret a cap indemnització. No la té perquè era interina, un tipus de contracte de substitució
d’un treballador fix que, segons la norma espanyola, no dóna lloc a compensació. Sí que la tindria —12 dies per any treballat—
si el seu contracte hagués estat d’obra o servei o eventual, però aquests s’utilitzen quan la causa de la contractació és una altra:
pics de producció o l’encàrrec d’una tasca específica.
Per tant.
Tampoc té dret a la indemnització de 20 dies per any treballat, perquè si escau el contracte finalitza i no es rescindeix. El TJUE,
per part seva, va entendre en la seva rectificació que la norma espanyola no discrimina en l’acomiadament de fixos i temporals.
L’argument és que quan el contracte de tots dos col·lectius és rescindit per la decisió unilateral de l’empresari els dos tenen dret
a aquesta quantitat de 20 dies. El que succeeix en el dia a dia és que rarament un temporal rep aquesta indemnització perquè
l’empresari sol esperar que finalitzi el contracte i així s’estalvia part de la compensació.
“No és possible confondre entre les diferents causes d’extinció contractual i transformar la finalització regular d’un contracte
temporal en un supòsit objectiu que el legislador no ha contemplat com a tal”, assenyala la sentència del Suprem.
La primera sentència europea del cas Diego Porras va donar lloc al fet que l’anterior Govern nomenés una comissió d’experts que
estudiés quina resposta donar-li. La conclusió d’aquest grup va ser que calia esperar a veure què responia Luxemburg a les repreguntes
formulades. No obstant això, sí que va plantejar que es revisés la legislació per als interins i se’ls equiparés amb la resta de temporals.
Via: Cinco Dias
Per obtenir mes informació us informarem des del departament fiscal de:
Tel: 973 450 555