Els ajuntaments podran exigir un recàrrec de fins al 50% de la quota de l’IBI a les cases buides.
Segons el cens que realitza l’INE cada deu anys, en 2011 (última dada disponible) hi havia als ajuntaments d’Espanya
més de 3,4 milions d’habitatges buits. A Madrid, eren més de 153.000, la qual cosa equivalia al 10% del parc immobiliari.
I encara que és molt probable que aquest número s’hagi reduït de forma notable en aquests set anys, diversos ajuntaments
on el mercat residencial està especialment tensat –entre ells, el de la capital– havien reclamat al Govern central que els habilités
per a poder emprendre mesures fiscals que incentivin als propietaris a posar aquestes cases de lloguer, i tractar així d’alleujar
les fortes pujades de preus.
A final de la seva segona legislatura, el Govern de José María Aznar va aprovar el Decret 2/2004 de la Llei d’Hisendes Locals
que permetia als ajuntaments exigir un recàrrec de fins al 50% de la quota líquida de l’IBI a les cases que es trobessin desocupades
amb caràcter permanent. Però l’aplicació d’aquest precepte mai va arribar perquè va quedar subjecte a un ulterior desenvolupament
legislatiu que definís el concepte de casa buida i que no es va arribar a dur a terme.
En lloc d’establir una regulació estatal bàsica.
El Govern ha preferit ara delegar aquesta potestat a les entitats locals, perquè siguin elles els qui, mitjançant ordenança municipal,
defineixin el caràcter de “desocupació” i el tipus de recàrrec aplicable, que podrà dependre de la durada del període en el qual l’immoble
hagi estat buit.
El reial decret sosté que tindrà tal consideració l’immoble que “romangui desocupat d’acord amb el que s’estableixi en la corresponent
normativa sectorial d’habitatge, autonòmica o estatal”. Precisa, a més, que l’autoritat municipal competent no podrà declarar un immoble
com a buit sense abans realitzar una audiència al subjecte passiu, això és, al propietari. Exigeix, també, que els “indicis de desocupació”
estiguin regulats per l’ajuntament en la respectiva ordenança, entre els quals podran figurar “les dades del padró municipal, així com els
consums de serveis de subministrament”, com podrien ser els rebuts de la llum o de l’aigua.
Mancant aquestes eines fiscals, diverses comunitats autònomes ja van posar en marxa, en els últims anys, mesures com a sancions o fins
i tot cessions temporals, com és el cas del País Basc.
Per obtenir mes informació us informarem des del departament fiscal de:
Tel: 973 450 555
