El tractament del permís de paternitat i maternitat ha de ser igual dins de l’empresa

L’Audiència Nacional determina que el tractament del permís de paternitat i maternitat ha de ser igual dins de l’empresa.

En la seva sentència anul·la la normativa interna d’una entitat bancària que equipés a efectes retributius una baixa

parental amb una d’incapacitat temporal, constituint així discriminació per raó de sexe.

En concret, la fallada obliga al banc, que s’aferrava al fet que existeixen diferències entre maternitat i paternitat que

legitimen la diversitat de tracte, a incloure en el sistema de retribució variable als qui gaudeixen d’aquest permís sobre

la base del compliment obtingut segons el sistema ordinari de retribució, proporcional al temps treballat i ajustant els

objectius. És a dir, que la lluita contra la discriminació entre home i dones també implica que durant la paternitat no es

cobri menys.

La sentència determina, recolzant-se en la jurisprudència del Tribunal Suprem, que, per a garantir la igualtat d’oportunitats

entre homes i dones, un treballador que s’hagi acollit a una baixa parental “no pot estar en una posició de desavantatge respecte

als treballadors que no s’hagin acollit a ell”. I va més enllà matisant que “els avantatges determinats per a la dona no poden ser

discriminatòries per a l’home”.

La resolució estén la igualtat de tracte tant a dones com a homes, i estableix que, si la paternitat queda menys protegida que

la maternitat, la conseqüència lògica és un menor índex de gaudi de la primera en detriment de la segona, “perpetuant-se així

l’assumpció majoritària de càrregues familiars per les dones a l’ésser aquestes els qui utilitzen de manera absolutament majoritària

aquests permisos”, explica.

A més.

Els magistrats matisen, que amb la baixa per paternitat no es busca protegir la salut del treballador, com sí que ocorre amb

la finalitat principal de la baixa maternal d’assegurar el descans de la mare, sinó que el seu objectiu és contribuir a un

repartiment més equilibrat de les responsabilitats familiars en la cura dels fills. “Aquest raonament no és extrapolable a una

diferència retributiva, perquè semblant diferenciació mancaria de fonament en cap circumstància biològica”, assevera l’Audiència

Nacional. No obstant això, subratlla que ha de tenir-se clar que no existeix un avantatge real per a les dones quan es desincentiva

el repartiment equilibrat de càrregues familiars: “L’efecte és justament el contrari”.

En la qual es dóna suport a la resolució és l’article 14 de la Constitució que plasma el dret a la igualtat i a la no discriminació

per raó de sexe, i que desenvolupa específicament la Llei 2007 per a la igualtat efectiva de dones i homes. L’article 8 d’aquesta

última indica que “constitueix discriminació directa per raó de sexe tot tracte desfavorable a les dones relacionat amb l’embaràs

o la maternitat”.

La sentència insisteix en el criteri de l’alt tribunal que la consecució de la igualtat efectiva passa no només pel reconeixement

de drets de maternitat en sentit estricte, sinó per “l’eficaç implantació d’instruments d’equiparació en l’àmbit de la vida familiar,

com a reequilibri de la desigualtat històrica”.

El tractament del permís de paternitat i maternitat dins de l'empresa

Per obtenir mes informació us informarem des del departament fiscal de:

www.cudos-consultors-com

Tel: 973 450 555