El Tribunal Suprem ha dictaminat que el beneficiari d’una assegurança d’accidents disposa d’un termini de cinc anys per a sol·licitar una indemnització per defunció, com disposa la Llei de Contractes d’Assegurances per a pòlisses relacionades amb persones. El ple de la sala civil condemna a Mapfre a pagar 37.000 euros al germà d’un mort en un accident en tenir en compte que quan l’home, amb discapacitat intel·lectual, va reclamar a l’asseguradora encara no havia prescrit aquest dret.

Segons relaten els magistrats,

el familiar del demandant va morir mentre conduïa el tractor d’un tercer que tenia subscrita una pòlissa d’assegurança d’automòbils, per a ús propi, i en l’àmbit de la circulació rural. Les cobertures contractades incloïen una indemnització de 37.000 euros en cas de mort, de la qual serien beneficiaris els hereus legals del mort. Després del decés, el prenedor de l’assegurança va comunicar l’incident a Mapfre, que va enviar al familiar una carta en la qual posava a la seva disposició el capital assegurat, exigint, sense límit de data, que acredités prèviament la seva condició d’hereu.

La resolució destaca la discapacitat intel·lectual del demandant, que vivia des del seu naixement en la mateixa casa familiar en la qual convivia amb el seu germà, i que tenia un nivell cultural i d’ingressos baixos “donat l’entorn rural en el qual habita i la seva manca per a comprendre i afrontar problemes i tràmits burocràtics perquè sempre va dependre del mort”. D’aquí ve que li resultés “difícil comprendre l’abast” de la carta de l’asseguradora, fins al punt que “va haver de consultar a diversos veïns per a entendre que havia de fer una declaració judicial d’hereu”.

No va ser fins tres anys més tard,

octubre de 2011, quan va aconseguir completar tota la documentació que Mapfre li exigia; ja en 2016, i després de consultar-li-ho a l’alcalde, va remetre els papers a l’assegurança, que no va respondre a la reclamació, per la qual cosa es van iniciar els tràmits de la demanda. Per a l’asseguradora, l’acció es troba prescrita en haver transcorregut més de vuit anys, i va al·legar que el demandant es trobava en “perfectes condicions” d’encarregar els seus assumptes legals a professionals, i que no constava que patís cap mena de minusvalidesa o discapacitat reconeguda.

L’home, per part seva, sol·licitava el reconeixement del deute i que s’apliqués un termini de prescripció de quinze anys. Ara la sala, en la sentència de la qual ha estat ponent el magistrat Francisco Javier Arroyo, sosté que el demandant es trobava dins del termini de cinc anys fixat per la Llei de Contractes d’assegurança quan va presentar la seva reclamació. Malgrat la comunicació prèvia de Mapfre, el Suprem considera que l’home només va adquirir “un coneixement el més aproximat possible de la situació (dins dels seus límits intel·lectuals)” en recollir la documentació de l’advocada.

Així, quan efectua la reclamació a l’asseguradora el març de 2016, i posteriorment la demanda, no havien passat encara els cinc anys fixats en la normativa.

Via: Expansión

Per obtenir més informació podeu contactar amb: www.cudos-consultors-com

Tel: 973.450.555 Balaguer

Tel: 973 28 28 18 Lleida

Tel: 973 64 32 32 Vielha

Et pots subscriure al nostre butlletí de notícies.