El Suprem reconeix el dret a percebre les vacances sense gaudir després d’una llarga baixa temporal.
El treballador té dret a percebre la compensació per les vacances no gaudides durant els anys que va
estar en situació d’incapacitat transitòria, una vegada que se li reconeix la incapacitat permanent total
per a la professió habitual, la qual cosa dóna lloc a l’extinció del contracte de treball.
Així, ho determina el Tribunal Suprem, en sentència de 14 de març de 2019, que ratifica la doctrina d’una
altra prèvia, de 28 de maig de 2013, i en la qual la ponent, la magistrada Virolés Piñol, argumenta que fins
al moment en què es declara la incapacitat permanent total i, per tant, es dóna per conclosa la relació laboral,
“no cal entendre que s’iniciï el termini per a l’exercici de l’acció tendent a exigir tal compensació, perquè
mentre pervivia la relació laboral, àdhuc en suspens, no era exigible tal substitució de l’obligació de fer per una
pecuniària, sense perjudici del dret a aquesta última que ara no es qüestiona”.
Cita la magistrada
La sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), de 10 de setembre de 2009, en la qual es
dictamina que “el treballador té dret a gaudir de les seves vacances en un altre període que no coincideixi amb
la seva baixa per malaltia, quan no hagués pogut gaudir-les durant aquesta”, o respecte a “la possibilitat que l’exercici
del dret al gaudi de les vacances que es van veure impossibilitades per la malaltia es dugui a terme fora de l’any
natural” i “sense excloure a priori que aquest període pugui quedar fora del període de referència de les vacances anuals
en qüestió”.
Per tant, cita la sentència prèvia del Tribunal Suprem de 28 de maig de 2013, en la qual es va establir que “el dret a
vacances anuals retribuïdes no s’extingeix en analitzar el període de referència fixat pel Dret nacional en cas que el
treballador hagi estat en situació de baixa per malaltia durant la totalitat o part del període de referència i no hagi tingut
efectivament la possibilitat d’exercitar aquest dret”.
Raona, per tant, que l’acció de substitució del gaudi vacacional anual efectiu per compensació econòmica únicament pot
instar-se en extingir-se la relació laboral, esdevinguda en el present cas tal extinció contractual com a derivada de la de-
claració d’incapacitat permanent en grau de total per a la seva professió habitual de la treballadora reclamant, i a partir
d’aquest moment s’inicia el termini d’exercici de l’acció i, per això -presentada papereta de conciliació extrajudicial-, “no
cal apreciar l’excepció de prescripció al·legada per l’empresa recurrent”.
El treballat declarat en situació d’incapacitat permanent reclamava 3.114,04 euros, en concepte de compensació econòmica
de les vacances no gaudides pels anys 2010, 2011 i 2012.
Via Expansión
Per obtenir mes informació us informarem des del departament fiscal de:
Tel: 973 450 555
