El Suprem exonera a l’empresa davant la imprudència temerària del treballador
El Suprem exonera a l’empresa davant la imprudència temerària del treballador.
Si l’accident laboral es produeix per la “imprudència temerària” de l’encarregat del treballador que el sofreix,
no és procedent imposar a l’empresa ocupadora el recàrrec per falta de mesures de seguretat. Així ho determina
el Tribunal Suprem en una recent sentència en la qual absol a una companyia d’aquesta condemna, si bé determina
que ha de respondre civilment pels actes del responsable de l’equip en concepte de responsabilitat vicària o culpa
in vigilant (d’acord amb l’article 1.903 del Codi Civil).
En el cas jutjat, l’empleat, instal·lador i reparador d’equips elèctrics, va sofrir una forta descàrrega mentre es trobava
operant en una torre elèctrica, pel fet que el cap de l’equip es va oblidar de desconnectar les fonts de tensió de la línia.
L’accident va causar lesions al treballador i va comportar l’acomiadament del seu superior (que va ser declarat procedent).
Així mateix, la Seguretat Social va imposar un recàrrec de les prestacions del 30% a la companyia per falta de mesures
de seguretat. Una resolució administrativa que va ser impugnada per la societat.
El Tribunal Superior de Justícia (TSJ) de Catalunya.
Va acceptar les al·legacions que l’empresa va interposar en el seu recurs de suplicació. La sentència, no obstant això,
que va ser recorreguda pel treballador accidentat, que va presentar, com a resolució de contrast, una altra de TSJ de
Galícia en la qual, en un supòsit molt similar (però en el qual l’empleat havia mort a conseqüència de la descàrrega elèctrica),
la societat havia resultat condemnada.
La resolució en cassació del Suprem recorda que la Llei de Prevenció de Riscos Laborals (LPRL) obliga l’empresari a
garantir la seguretat i la salut dels seus empleats en el treball i a realitzar tota l’activitat preventiva necessària, a través
de mesures “raonables i factibles”. Així mateix, la legislació europea permet als Estats a adoptar regulacions que minorin
o excloguin la responsabilitat dels empresaris “per fets i circumstàncies que els siguin alienes o anormals d’imprevisibles,
o que no s’haguessin pogut evitar malgrat la diligència emprada”. Tot això, conclouen els magistrats, determina que no
existeix la responsabilitat objectiva, sinó que ha d’existir culpa per a poder actuar contra l’ocupador. No obstant això, és
ell qui ha de provar que va actuar amb la diligència deguda.
Via El País
Per obtenir mes informació us informarem des del departament fiscal de:
Tel: 973 450 555
