El Suprem suavitza el criteri per a considerar il·legal la subcontractació d’empleades.
El fet que les empreses acudeixin cada vegada més a la subcontractació de serveis està obligant a introduir algunes
variacions en el tractament judicial d’aquestes complexes relacions contractuals. Des de l’àmbit del dret del treball,
aquest fenomen ha estat tradicionalment vigilat amb lupa per a evitar que fos emprat per les companyies per a eludir
les seves obligacions laborals per mitjà d’una cessió il·legal de treballadors.
No obstant això, en una recent sentència, el Tribunal Suprem ha flexibilitzat alguns dels indicis dels quals tradicionalment
s’havia servit per a detectar el frau, admetent, en canvi, que poden ser circumstàncies “necessàries” per a aconseguir
l’adequada “coordinació” que requereix la contracta.
Més informació.
En el cas jutjat, la treballadora de l’empresa subcontractista, encarregada del servei d’atenció telefònica, va demandar a la
companyia principal després de la rescissió del contracte entre ambdues. El jutjat de primera instància no va acceptar la seva
reclamació, però el Tribunal Superior de Justícia (TSJ) d’Andalusia sí que va declarar que s’havia produït una cessió il·legal de
la treballadora, per la qual cosa havia de ser readmesa en l’empresa principal o ser indemnitzada com a acomiadament improcedent.
El tribunal autonòmic va considerar determinant per a aconseguir aquesta conclusió tres circumstàncies de la relació entre totes
dues societats: que la contractista facilités formació als empleats de la subcontractista; que proporcionés als treballadors equips
informàtics i sistemes operatius; i que en els centres de treball hi hagués un supervisor de l’empresa principal.
El Tribunal Suprem, no obstant això, rectifica al TSJ i afirma que s’està davant “una descentralització habitual” dels serveis d’atenció
telefònica que “resulta lícita”. La sentència de cassació dóna més valor a altres elements de la relació entre totes dues companyies, com
són el fet que la subcontractista prestés els seus serveis en locals arrendats per ella mateixa o que els teleoperadors només es relacionessin
amb els caps de servei, sense cap contacte amb el supervisor de la principal.
Per tant.
L’alt tribunal subratlla que les tres circumstàncies que el TSJ va valorar com a indicis de frau laboral (i que en processos judicials anteriors
van inclinar la balança a favor de la cessió il·legal) “resulten òbviament necessàries per a la coordinació del desenvolupament de la mateixa
contracta i no comportaven, de cap manera, cessió de facultats de direcció i control de la clienta sobre la plantilla de l’ocupadora”.
Els magistrats recorden que perquè existeixi cessió il·legal de plantilla ha de donar-se “la coordinació de tres negocis”: l’acord entre les dues
companyies; un contracte de treball simulat entre l’ocupador formal i el treballador, i un contracte efectiu entre el segon i l’empresari real.
Finalment, encara que la cessió il·legal ha de determinar-se cas a cas, la fallada apunta al fet que són quatre les conductes que activen les
sospites: que l’objecte del contracte sigui únicament la cessió de treballadors; que la cedent manqui d’organització pròpia; que no compti
amb mitjans necessaris per a la seva activitat, i que no exerceixi les funcions inherents a la condició d’empresari.
Via: Cinco Dias
Per obtenir mes informació us informarem des del departament laboral de:
Tel: 973 450 555
