Negar a una empleada que està de baixa per risc durant l’embaràs que posposi els seus quinze dies de permís per matrimoni al moment en què es reincorpori al seu lloc, no és sexista ni discriminatori. Així ho ha declarat el Tribunal Superior de Justícia d’Aragó en una recent sentència. Encara que la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes disposa en el seu article 8 que “constitueix discriminació directa per raó de sexe tot tracte desfavorable a les dones relacionat amb l’embaràs o la maternitat”, en el supòsit analitzat pel tribunal la treballadora no estava de baixa per maternitat, sinó amb una incapacitat temporal per risc en l’embaràs.

Es tracta, per tant, d’una suspensió de la relació laboral motivada per la impossibilitat per a l’empleada embarassada d’ocupar el seu lloc, ja que això suposaria un risc per a la seva salut o la del fetus, i l’empresa no pot adaptar-lo o reubicar-li en un altre lloc. Atès que l’empresa no va poder adaptar el seu lloc de treball de manera que no suposés un perill per a la gestació, la treballadora es trobava de baixa des del mes de gener de 2019. Passats uns mesos, quan li quedava poc temps per a donar a llum, l’empleada va comunicar al seu cap que anava a contreure matrimoni i li va sol·licitar que els quinze dies de permís retribuït corresponents li fossin ajornats fins al moment de la seva reincorporació després de la seva baixa per maternitat. L’empresa va rebutjar la seva petició i el va informar que el permís per matrimoni començaria a comptar des del dia en què se celebrés les noces i no des de la seva tornada al seu lloc de treball.

La treballadora va entendre que aquesta negativa constituïa una discriminació directa per tracte desfavorable a la dona, perquè és l’única que pot quedar-se embarassada. Totes dues situacions no són equiparables. La baixa per risc durant l’embaràs pot i ha d’assimilar-se a la incapacitat temporal per qualsevol altra malaltia. I sent així, durant qualsevol altra baixa mèdica tampoc seria viable posposar els dies de permís per matrimoni. Per tant, segons s’assenyala en la sentència, fallida qualsevol consideració sexista que s’al·legui. Qualsevol persona, sigui home o dona, pot estar de baixa per una malaltia (entre les quals s’ha d’incloure el risc d’embaràs) i això no justifica la demora en el gaudi del permís de matrimoni.

El tribunal considera, en definitiva, que si durant la suspensió del contracte l’empleada no ha de treballar tampoc requereix el permís. I és que, tots els permisos retribuïts del nostre ordenament estan pensats perquè el treballador afectat per alguna de les causes previstes legalment quedi alliberat durant un temps, més o menys llarg, de continuar desenvolupant la seva activitat, però mantenint el seu salari. Per tant, si no s’està treballant perquè s’està de baixa mèdica per raó de l’embaràs, no necessitarà disposar dels quinze dies immediats de descans en l’activitat.

L’article 37.3 de l’Estatut dels Treballadors regula els diferents permisos retribuïts per a atendre assumptes personals com a matrimoni, defunció, accident o malaltia de parents fins al segon grau de consanguinitat o afinitat, trasllat del domicili, compliment de deures públics o labors sindicals. És més, els convenis col·lectius poden millorar o ampliar els dies, però en tot cas, insisteix el magistrat, tots ells han de gaudir-se immediatament a l’esdeveniment que porten causa. No es poden posposar en el temps tret que empresa i empleat així ho acordin de manera amistosa.

La naturalesa del permís per matrimoni radica en el fet que es gaudeixi d’un període de descans després de l’esdeveniment per a així poder iniciar la vida en comú d’una forma més “relaxada”, però perd el seu sentit si s’ajorna a mesos després de celebrada les noces, segons s’indica en la resolució. La jurisprudència és clara: “Aquestes situacions no són identificables als temps de descans o a les vacances que constitueixen temps de lliure disposició per al treballador durant els quals pot desenvolupar activitats absolutament alienes al treball …. Els permisos, en canvi, no nuen la seva finalitat amb el dret al descans, sinó que estan connectats a la causa que els provoca. Per això, el permís només té sentit si serveix per a atendre la causa que ho permet, d’aquí ve que s’exigeixi una certa immediatesa entre la necessitat que cobreix el permís i l’efectiu gaudi d’aquest”.

Via: Cinco Dias

Per obtenir més informació podeu contactar amb: www.cudos-consultors-com

Tel: 973.450.555 Balaguer

Tel: 973 28 28 18 Lleida

Tel: 973 64 32 32 Vielha

Et pots subscriure al nostre butlletí de notícies.