Dos dels problemes o consultes que sovint es donen en un despatx d’advocats relacionats amb els testaments són el problema del desheretament i la validesa de l’afirmació en què la legitima es diu totalment pagada.
Com tots sabem, a Catalunya els fills (encara que no són els únics) tenen dret a la legítima (el 25% del valor del patrimoni del difunt, al que caldria sumar determinades donacions realitzades en vida), però cada vegada és més freqüent la intenció del pare/mare de privar a algun dels seus fills d’aquest dret que en algunes legislacions no existeix (Navarra) o es regula de forma diferent (Aragó).
Hi ha qui opta per dir en el testament que la legítima
“ja es va pagar en vida”, sigui o no cert, pensant que això és suficient, si bé no és així i pot ser que solament faci que traslladar el problema a l’hereu/s quan el legitimari li reclami el percentatge corresponent o el seu “complement”.
Caldrà provar que el pagament va ser cert i suficient, i que es va fer expressament “a compte de la legítima”, menció imprescindible perquè sigui vàlida (la menció ha de ser immediata i no val fer-la més tard).
I algun es preguntarà: ¿no puc deixar el meu patrimoni a qui vulgui? La resposta és que totalment NO, i que CAL PRESERVAR LA LEGÍTIMA, tret de les excepcions legalment previstes.
Des del Codi d’Hammurabi (un dels conjunts de lleis més antigues que es remunta a la Mesopotàmia de l’any 1.750 aC) ja s’establia que “… si un home es proposa desheretar al seu fill i diu als jutges: “deshereto al meu fill”, que els jutges decideixen sobre el seu cas, i si el fill no hi ha comes una falta suficientment greu per a arrancar-lo de la seva posició d’hereu, el pare no l’arrancarà de la seva condició d’hereu”.
Per això cal concloure que solament pot privar-se de la legítima excepcionalment, quan concerneixi una “justa causa” de desheretament d’entre les previstes a la llei, que cal expressar-se i concretar-se al testament, i que el legitimari pot negar a través del corresponent procediment judicial.
Les causes de desheretament estan tassades per la llei i són (Article 451-17 Causes de desheretament) les següents:
- El causant pot privar els legitimaris de llur dret de llegítima si en la successió concorre alguna causa de desheretament.
- Són causes de desheretament:
a) Les causes d’indignitat que estableix l’article 412-3.
b) La denegació d’aliments al testador o al seu cònjuge o convivent en parella estable, o als ascendents o descendents del testador, en els casos que hi ha l’obligació legal de prestar-los-en.
c) El maltractament greu al testador, al seu cònjuge o convivent en parella estable, o als ascendents o descendents del testador.
d) La suspensió o la privació de la potestat que corresponia al progenitor legitimari sobre el fill causant o de la que corresponia al fill legitimari sobre un net del causant, en ambdós casos per causa imputable a la persona suspesa o privada de la potestat.
e) L’absència manifesta i continuada de relació familiar entre el causant i el legitimari, si és per una causa exclusivament imputable al legitimari.
Aquestes circumstàncies o fets no són “definitius” i no exclouen una reconciliació o perdó posterior (art. 451-19 CCCAT) que eliminin la causa del desheretament.
La pregunta que seguidament la gent es fa és com i quan es formalitza aquest desheretament, trobant la resposta també en els preceptes del nostre CCAT (art. 451-18 CCCAT) que estableix que “el desheretament s’ha de fer en testament, codicil o pacte successori i requereix l’expressió d’una de les causes que tipifica l’article 451-17 i la designació nominal del legitimari desheretat”, advertint tot seguit que “El desheretament no pot ser ni parcial ni condicional”.
Qüestió important és establir
l’abast del concepte “maltractament” i si es considera o no com a tal -a més a més del maltractament d’obra- el maltractament psicològic o moral, al que cal respondre que seguint la línia marcada per la sentència del TSJ Catalunya 41/2015 el maltractament d’obra greu comprenia també el maltractament psicològic, conducta que s’apreciava en aquell cas en l’abandó emocional i assistencial d’un nét vers el seu avi durant la seva darrera malaltia.
Finalment cal preguntar-se que fem quan he estat desheretat injustament, moment en què cal acudir al que disposa l´Article 451-20 CCAT relatiu a “la Impugnació del desheretament´” on s’estableix:
- Si el legitimari desheretat impugna el desheretament al·legant la inexistència de la causa, la prova que aquesta existia correspon a l’hereu.
- Si el legitimari desheretat al·lega reconciliació o perdó, la prova de la reconciliació o del perdó correspon al desheretat.
- L’acció d’impugnació del desheretament caduca al cap de quatre anys de la mort del testador.
El Jutjat en el procediment corresponent declararà que el “Desheretament injust” (art. 451-21 CCAT) si no es compleixen els requisits que estableix la llei abans esmentats (art. 451-18 CCAT), “Si no s’arriba a provar la certesa de la causa, en cas que el legitimari la contradigui” o “Si el causant s’havia reconciliat amb el legitimari o l’havia perdonat”, moment en què el legitimari desheretat injustament podrà exigir allò que per llegítima li correspon.
Donat que la “justa causa” del desheretament correspon a l’hereu, caldrà recomanar que el testador, a més d’esmentar el motiu que s’escaigui en el testament, proveeixi preventivament a l’hereu dels arguments i proves suficients per a fer valdre el motiu del desheretament en seu judicial, ja que en cas contrari, a més de caldre pagar la legitima, pot ser que calgui assumir el mal somni de pagar les despeses judicials.
Via: Josep Lluis Gómez i Gusi
Advocat – Prov. D. Mercantil UDL
Per obtenir més informació podeu contactar amb: www.cudos-consultors-com
Tel: 973.450.555 Balaguer
Tel: 973 28 28 18 Lleida
Tel: 973 64 32 32 Vielha
Et pots subscriure al nostre butlletí de notícies.
