El Congrés dels Diputats ha aprovat el Projecte de Llei de Mesures de Prevenció i Lluita contra el Frau Fiscal. Els legisladors acaben així amb la tramitació parlamentària d’aquesta normativa. El text recull el càstig fiscal en els impostos relacionats amb els immobles, com a Transmissions, Successions o Patrimoni. A més, limita els pagaments en efectiu als 1.000 euros, en contra del criteri del Banc Central Europeu (BCE).

La normativa aprovada, impulsada per la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, amaga una forta pujada d’impostos en Patrimoni i aquelles figures relacionades amb la transmissió d’immobles. La normativa consolida les elevades taxacions que fan les Hisendes autonòmiques. El text formalitza, en contra del criteri del Tribunal Suprem, que el Cadastre estableixi el valor dels immobles que serveix com a base imposable a l’hora calcular la liquidació dels impostos.

El Govern descarrega així la taxació en l’anomenat Valor de Referència del Mercat (VRM), calculat pel Cadastre a través d’una sèrie de variables que permet a les Hisendes autonòmiques superar el valor real dels immobles. En la majoria de casos, el valor no es correspon amb el de l’escriptura i pot excedir el veritable preu de mercat de l’immoble, per la qual cosa exigeixen més imposats.

El Suprem,

en una sentència de 23 de maig de 2018, va rebutjar que les Hisendes autonòmiques puguin comprovar els valors dels immobles aplicant coeficients sobre els valors cadastrals i en altres sentències ve a exigir que, per a conèixer el valor real d’un habitatge, el perit es desplaci al lloc. No obstant això, la norma apuntala, “en ales de la seguretat jurídica” les taxacions per part de les Comunitats Autònomes a través del Cadastre. El text recull que “el valor de referència que estableix el Cadastre es converteix en la base imposable dels tributs patrimonials, de manera objectiva”. Segons Hisenda, la mesura “compta amb el suport de les Comunitats Autònomes de manera unànime”.

La normativa introdueix un reforç en el control fiscal sobre el mercat de criptodivises, establint noves obligacions d’informació sobre la tinença i operacions amb monedes virtuals. En concret, la llei exigeix “l’obligació d’informar sobre les monedes virtuals situades a l’estranger”. És a dir, obligarà a introduir aquestes operacions en la declaració de béns a l’estranger, el polèmic Model 720. Aquest model es troba actualment en estudi per la Justícia europea després del dictamen motivat de Brussel·les en el qual qüestiona la seva aplicació per, entre altres assumptes, les elevades multes que estableix, que poden arribar fins al 150%. Segons ha pogut saber aquest periòdic, s’espera que l’Advocat General present les conclusions sobre aquest assumpte aquest mes.

En el cas d’incompliment de l’obligació d’informar sobre les monedes virtuals situades a l’estranger, la sanció consistirà en multa pecuniària fixa de 5.000 euros per cada dada o conjunt de dades referides a cada moneda virtual individualment considerada segons la seva classe que hagués hagut d’incloure’s en la declaració o haguessin estat aportats de manera incompleta, inexacta o falsa, amb un mínim de 10.000 euros. La sanció serà de 100 euros per cada dada o conjunt de dades referides a cada moneda virtual individualment considerada segons la seva classe, amb un mínim de 1.500 euros, quan la declaració hagi estat presentada fora de termini sense requeriment previ de l’Administració Tributària. De la mateixa manera se sancionarà la presentació de la declaració per mitjans diferents dels electrònics, informàtics i telemàtics quan existeixi obligació de fer-ho per aquests mitjans.

Entre les novetats introduïdes en les esmenes del Senat, està la reforma de la suspensió temporal dels terminis de prescripció d’accions i drets previstos en la normativa tributària per motiu de la Covid. Ara, la llei limita els efectes d’aquesta mesura a aquells terminis de prescripció que, sense tenir en compte aquesta suspensió, finalitzin abans del dia 1 de juliol de 2021.

Entre les mesures que s’inclouen en el text es troba la limitació del pagament en efectiu per a determinades operacions econòmiques, que passa de 2.500 a 1.000 euros, en el supòsit d’operacions en el qual intervé un empresari o professional. Al seu torn, es disminueix el límit de pagament en efectiu de 15.000 a 10.000 euros en el cas de particulars amb domicili fiscal anés d’Espanya. El Banc Central Europeu (BCE) va rebutjar l’1 de febrer de 2019 el límit de 1.000 euros per al pagament en efectiu que ara ha aprovat el Congrés. El llavors president del BCE, Mario Draghi, va enviar un dictamen a Espanya en el qual va demanar al Govern el fre de la mesura i va alertar de seriosos riscos per a la moneda europea i determinats sectors econòmics.

El document subratlla que baixar a 1.000 euros la limitació dels pagaments en efectiu en operacions en les quals el pagador actua en qualitat d’empresari o professional “és desproporcionada”. El BCE destaca la seva “possible repercussió adversa” en el sistema de pagaments en efectiu. El Supervisor va alertar llavors del risc de la mesura espanyola per a la moneda europea. “Aquesta limitació dificulta la liquidació d’operacions legítimes usant l’efectiu com a mitjà de pagament, per la qual cosa posa en perill el concepte de curs legal”, subratlla el Banc Central Europeu en el seu dictamen. El Banc nega que aquesta mesura tingui cabuda en la normativa europea antifrau. El límit per a les empreses establert en la Directiva europea antiblanqueig està en els 10.000 euros.

D’altra banda,

la nova norma contempla la prohibició per llei de les amnisties fiscals. A més, el text rebaixa d’un milió d’euros a 600.000 euros el llindar del deute amb Hisenda que comporta aparèixer en el llistat de deutors. També, Hisenda inclourà en aquesta llista de deutors als responsables solidaris, com poden ser els familiars o els socis. La nova Llei actualitza i amplia el concepte de paradisos fiscals, que passen a denominar-se “jurisdiccions no cooperatives”, terme usat a escala internacional. La llista de paradisos fiscals haurà de ser actualitzada periòdicament.

La normativa recull un càstig als pactes successoris -el repartiment d’herències en vida- en eliminar diverses dels seus avantatges. Els successors dels contribuents que triïn aquesta opció per a llegar els seus béns sofriran un increment en l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) que afectarà, fins i tot, als pactes successoris ja signats abans que entri en vigor la llei.

La llei aprovada avui modifica l’article 36 de la llei de l’IRPF. Hisenda usarà els preus d’adquisició antics i no els del moment de la signatura del pacte successori per a calcular el guany patrimonial de l’hereu. El nou redactat establirà que, si es transmet el bé abans de la defunció del donant, s’usarà la mateixa data i valor d’adquisició que tenia el donant per a calcular el guany o pèrdua en IRPF, encara que el pacte successori s’hagi formalitzat molts anys abans. D’aquesta manera, Hisenda imputarà grans beneficis als successors, ja que els preus de compra antics són molt menors que els actuals.

Via: El Economista

Per obtenir més informació podeu contactar amb: www.cudos-consultors-com

Tel: 973.450.555 Balaguer

Tel: 973 28 28 18 Lleida

Tel: 973 64 32 32 Vielha

Et pots subscriure al nostre butlletí de notícies.