
És delicte aportar a un judici de divorci els extractes bancaris del compte de la dona
La sentència del TS de 20-2-2023, sala penal, ponent D. Manuel Marchena Gómez confirma la sentència del jutjat penal que va condemnar l’acusat com a autor d’un delicte de descobriment i revelació de secrets de l’art. 197.1 CP, a la pena de:
- Presó d’1 any i 6 mesos.
- Inhabilitació especial per al dret de sufragi passiu durant el temps de la condemna.
- Multa de 15 mesos amb una quota diària de 6€, amb la responsabilitat personal subsidiària de l’art. 53 CP.
- Tot expressa imposició de costes.
El 2017 l’acusat va posar una demanda civil a què acompanyava documents privats de caire bancari, del compte de la seva dona. L’acusat va aconseguir la documentació prèvia petició a l’entitat bancària sabent que, si bé va ser cotitular del compte, hi va causar baixa el 2013.
És a dir, l’acusat va fer seves les dades bancàries de la dona, valent-se per fer-ho d’un engany que va portar l’empleat de l’entitat bancària a lliurar la documentació del compte de la seva exdona, compte de què l’acusat no era titular des de feia ja diversos anys.
Aquest apoderament va vulnerar el dret a la seva intimitat, en la seva dimensió de dret a l’autodeterminació informativa o dret a controlar allò que els altres coneixen de nosaltres, d’acord amb la jurisprudència que ha interpretat l’art. 197 del CP.
L’art. 197 sanciona conductes que poden afectar:
- La inviolabilitat de les comunicacions.
- Al dret a la protecció de dades, entès aquest com el dret a controlar les dades automatitzades que els altres coneixen de nosaltres, habeas data.
- Els drets a la intimitat i a la pròpia imatge, preservant-ne la integritat davant de la injustificada difusió d’aquestes dades.
Així ho ha proclamat el TS a les SSTS 445/2015, 2 de juliol, 1328/2009, 30 de desembre, 114/2009, 12 de novembre i 990/2012, 18 d’octubre, entre moltes altres.
El concepte de “dades personals” no pugui ser identificat a efectes penals com a “dada secreta” doncs de fet, l’art. 4.1 del Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, del 27 d’abril del 2016, defineix la dada personal com “tota informació sobre una persona física identificada o identificable”.
En definitiva, qualsevol persona té dret que la informació sobre els moviments del compte corrent, en un període que es va prolongar durant més d’un any, sigui protegida davant del seu excònjuge.
La informació que conté aquests extractes respon a la noció de dada reservada de caràcter personal l’apoderament de la qual, per si mateix, és constitutiu del delicte previst a l’art. 197.2 del CP.
L’argument exculpatori de l’Audiència Provincial, quan afirma que “…els documents aportats al plet civil per l’acusat no subministren informació íntima sobre la denunciant, com podria ser on, com o amb qui gasta aquests diners, sinó tan sols reflecteix unes quantes disposicions mitjançant reintegraments en caixa”, no és assumible per aquesta Sala.