Si aquest fill és dependent econòmicament, encara que sigui major d’edat, el progenitor alimentant ha de continuar abonant una pensió alimentària, segons hem manifestat ja en anteriors articles. Però pot aquest fill, o el progenitor custodi, demanar que el progenitor alimentant aboni la meitat de les despeses, o totes, de canvi de sexe?

Si l’alimentant no ha prestat el seu consentiment a les despeses esmentades, de manera expressa i prèvia, ni s’ha justificat mèdicament que el canvi de sexe sigui mèdicament necessari, no li haurien de poder ser exigides, ni pel fill, ni per l’altre progenitor.

Si el fill fos encara menor, davant aquesta discrepància entre tots dos progenitors l’art. 156 CC estableix que s’hauria d’acudir al jutge per a que resolgui, en un procediment de discrepàncies en l’exercici de la pàtria potestat conformement als tràmits de la Llei 15/2015, de 2 de juliol, de la Jurisdicció Voluntària.

Tractant-se d’un fill major, però depenent econòmicament, s’hauria de discutir si el tractament és necessari, beneficiós, etc., i també s’hauria d’estudiar la capacitat econòmica del progenitor obligat per a veure fins a quin punt pot fer-se càrrec d’aquestes despeses, per a guardar la proporcionalitat que estableix l’art. 146 CC.

Així les coses, i per a determinar la necessitat del tractament, el progenitor reclamant, o el fill, haurien d’aportar dictàmens mèdics, psicològics o psiquiàtrics que ho acreditin, perquè el mer desig del fill no pot ser suficient per a obligar als seus progenitors a una despesa que a més pot ser certament important, molt més si el fill fos ja major d’edat.

Però si el jutge, finalment, entengués que el tractament és necessari, podria obligar tots dos progenitors a costejar-lo segons la seva capacitat econòmica.