A pesar que Cajamar Caixa Rural es va aplanar a les pretensions de la consumidora-actora, el Jutjat de Primera Instància núm. 4 de Valladolid ha condemnat, en la seva recent sentència de 14 de juliol, a l’al·ludida entitat financera al pagament de les costes processals i cataloga la seva actitud de mala fe.

La magistrada-Jutge observa que, atès que no ha atès la reclamació extrajudicial realitzada per l’actora, procedeix la imposició de les costes en aquesta instància.

Posicions de les parts

L’actora exercita una acció de nul·litat de la clàusula relativa a les despeses de constitució de la hipoteca, així com la devolució de les quantitats abonades en excés en tal concepte, en total, 545,50 euros (corresponent al 50% de les despeses de notaria i 100% de registre i gestoria) més els interessos legals que li corresponguin des del seu abonament.

En síntesi, la demandant consumidora al·lega que les clàusules no van ser negociades individualment, que l’entitat bancària demandada no va donar la informació suficient i que les al·ludides clàusules eren fosques.

Per part seva, l’entitat bancària demandada, enfront de les al·legacions abocades de contrari, va contestar a la demanda #dins del termini i en la forma escaient i es va aplanar respecte de la pretensió relativa a la nul·litat de clàusula relativa a les despeses hipotecàries. A més, va reconèixer les quantitats reclamades pel seu client i va sol·licitar que no se li imposessin les costes processals causades en el present procediment.

Costes processals

Després que el Jutjat de Primera Instància núm. 4 de Valladolid estimi íntegrament la demanda, declari la nul·litat de la clàusula de despeses i condemni a l’entitat bancària a restituir les quantitats reclamades i indegudament cobrades corresponents al 50% de les despeses de notaria i 100% de despeses de registre i gestoria, més els interessos legals des que van ser abonades tals quantitats fins al moment de la seva restitució, la seva magistrada-Jutge es deté en el fonament de dret quart de la sentència a analitzar el règim aplicable al cas d’actuacions amb relació a les costes processals.

“L’entitat bancària va obligar la part actora a judicialitzar la qüestió”

Com és sabut, en virtut dels arts. 394 i 395 de la Llei d’Enjudiciament Civil, l’estimació íntegra de la demanda suposa que sigui procedent declarar l’expressa condemna en costes a la part demandada. Així, en existir aplanament a les pretensions de la demandant i existint requeriment previ extrajudicial, segons el parer de la Jutjadora, l’entitat bancària va obligar la part actora a judicialitzar la qüestió.

Dit l’anterior, la magistrada-Jutge reconeix que resulta d’aplicació al present suposat el criteri marcat per l’Audiència Provincial de Valladolid. En particular, el fonament de dret tercer de la sentència 484/2020, de 16 de juliol, disposa literalment el següent:

“(…) rebuda per l’entitat bancària una reclamació extrajudicial d’aquest tipus, li és exigible si més no, perquè el seu procedir no pugui ser definit com de mala fe a l’efecte del pronunciament en costes d’un ulterior litigi, el fet de procedir a contestar-la expressant si accepta o no la nul·litat de la clàusula qüestionada i quina és la quantitat que a conseqüència d’això entén procedeix si escau restituir als prestataris. Si aquests no accepten aquesta oferta i judicialitzen la qüestió, aplanant-se a la seva pretensió parcialment l’entitat de crèdit i obtenint aquells finalment el mateix o menys que se’ls havia ofert d’advers, en cap cas podrien ser-li imposades les costes processals.

En funció de l’exposat,

si, com succeeix en aquest cas, encara que hi hagi una resposta de l’entitat, la mateixa consisteix a no admetre o avenir-se a reconèixer la nul·litat de la clàusula ni reintegrar cap quantitat, és evident que amb això s’obliga als prestataris acudir a la via judicial; i encara que s’interessen en aquesta unes quantitats inferiors a les que inicialment es van fer constar en la reclamació prèvia, considerem, encara que hagués existit un aplanament, que aquest no podria exonerar a la demandada del pagament de les costes de la primera instància d’un litigi que només el seu procedir clarament dilatori i obstructiu ha provocat, no acceptant la nul·litat de la clàusula en qüestió ni precisant quals eren les quantitats que en cas contrari entenia havia de restituir; significant que a més resulta normal que l’actora ‘ajustés’ la seva petitum als nous criteris jurisprudencials sense alterar en l’essencial la reclamació extrajudicial”.

Doncs bé, conseqüència del reproduït en línies anteriors, la magistrada-Jutge declara que, en el cas d’actuacions, “davant l’actitud de la demandada, coneixedora tant de la legislació aplicable, així com del criteri seguit per la nostra Audiència Provincial, i atès que no ha atès la reclamació extrajudicial realitzada per la part demandant, procedeix la imposició de les costes en aquesta instància”.

Via: Economia&Jurist

Per obtenir més informació podeu contactar amb: www.cudos-consultors-com

Tel: 973.450.555 Balaguer

Tel: 973 28 28 18 Lleida

Tel: 973 64 32 32 Vielha

Et pots subscriure al nostre butlletí de notícies.