Si una empresa va tramitar un acomiadament objectiu, la persona afectada va impugnar l’acomiadament i l’assumpte està pendent de judici, la contractació d’un altre empleat pot ser contraproduent per al procés judicial, o fins i tot provocar que l’acomiadament sigui declarat inadmissible.

L’acomiadament serà procedent si la causa objectiva fos real i els motius productius i organitzatius es puguin acreditar davant els tribunals. Així, si la reocupació paral·lela o posterior a l’acomiadament és raonable (és a dir, si s’ajusta a les necessitats de l’empresa, que actua “de bona fe”, ja que el treballador acomiadat no podria haver ocupat el nou lloc), no hauria d’afectar el procediment d’acomiadament.

Per exemple:

• Una empresa podria acomiadar un empleat i fer una contractació paral·lela si el nou treballador va a dur a terme tasques diferents de les de l’acomiadat. Per contra, no seria vàlid contractar un empleat del mateix grup professional o per dur a terme tasques idèntiques, ja que denotaria que no existeixen les causes objectives i, per tant, l’acomiadament seria declarat improcedent.
• És vàlid canviar un treballador de temporal a fixe si aquest té habilitats que el treballador acomiadat no té. Així, si l’empresa comença a operar en el mercat internacional, podria transformar-se en indefinit un administratiu que parli anglès i, al mateix temps, acomiadar-ne un de fixe que no ho faci i que no tingui possibilitat de reubicació.

Per tant, en el cas que l’empresa formalitzi acomiadaments objectius i en un breu espai de temps contracti nous empleats, és recomanable recollir proves que demostrin que els nous contractes són necessaris (per exemple, una descripció dels llocs de treball que reflecteixi clarament que es requereixen diferents funcions i habilitats per realitzar-los).

Els nostres professionals us informaran de qualsevol dubte en matèria d’acomiadament i procediments judicials en l’ordre social.