El Tribunal Suprem ha dictat una nova sentència que determina que ha de ser l’Agència Tributària i no el contribuent la que ha de justificar les taxacions que empra per calcular la base imposable dels impostos que tenen referència el valor cadastral. Aquest pronunciament afecta tributs com l’impost de successions i donacions, transmissions patrimonials, actes jurídics documentats, plusvàlues municipals, impost dels béns immobles, renda, o patrimoni.

A partir d’aquesta interpretació, és l’administració la que ha de motivar la causa de la discrepància entre els valors declarats en una autoliquidació i els valors reals dels immobles, qüestionant frontalment la pràctica actual de les valoracions col·lectives o massives, ja que segons declara la sentència ha prevaldre el valor real.

La sentència igualment critica l’anomenat “valor de referència” que actualment utilitza Hisenda, al qual titlla d’inidoni per ser generalista i mancat de relació amb el be concret objecte de la valoració.

Segons la sentència, l’article 57.1.b de la Llei General Tributària, el qual estableix que el valor de les rendes, productes, béns i altres elements determinants de l’obligació tributària podrà ser comprovat per l’Administració tributària mitjançant l’estimació per referència als valors que figurin en els registres oficials de caràcter fiscal, no proveeix a l’administració d’una presumpció reforçada de veracitat i encert en valors inclosos en coeficients preestablerts.

Aquesta resolució judicial obre la porta a discutir els imports de diversos impostos que fins ara es calculaven de forma automàtica, especialment d’aquells basats en immobles sobrevalorats, de manera que si en algun moment considereu que això us pot afectar, no dubteu en consultar-nos i us assessorarem amb la màxima seguretat i fiabilitat.

Santi Solsona i Fígols
Advocat del Departament de Dret Públic de Cudós Consultors