El magistrat arxiva la causa per falta d’indicis per al també expresident del Popular Emilio S. i 20 més investigats.

El jutge de l’Audiència Nacional José Luis Calama ha finalitzat la instrucció del cas Banco Popular i proposa jutjar l’expresident de l’entitat Ángel R., dotze directius més i la consultora PriveWaterhouseCoopers per delictes d’estafa a inversors i falsedat comptable en l’ampliació de capital del 2016 a què els inversors van acudir “enganyats”, ja que els estats financers d’aquell any i del 2015 “no reflectien la imatge fidel del balanç ni del patrimoni”.

A la interlocutòria de passi a procediment abreujat, el magistrat acorda el sobreseïment provisional per a l’expresident Emilio S. en no haver tingut cap intervenció en les vulneracions de la normativa comptable, sinó que, per contra, diu el jutge, va prendre mesures per revisar i avaluar el balanç del banc. A més, assenyala que no s’ha pogut constatar que fos el responsable de les “greus filtracions” a la premsa que van accelerar la fugida de dipòsits que va patir el Banco Popular.

La resolució, de 178 pàgines, considera acreditat que el 25 de maig de 2016 el Consell d’Administració de Banco Popular, presidit per Ángel R., va decidir dur a terme i executar l’augment de capital acordat a la Junta General d’Accionistes d’11 de abril. Prèviament a aquesta reunió, va tenir lloc aquell mateix dia una convocatòria de la Comissió d’Auditoria del Consell en l’ordre del dia de la qual figurava com a punt segon “l’aprovació d’informe favorable per a l’ampliació de capital.”

La resolució assenyala que la Comissió d’Auditoria va emetre informe favorable a l’ampliació sense comptar amb cap estudi detallat per escrit que pogués ser objecte de debat. En aquesta reunió van ser presents els auditors externs de PricewaterhouseCoopers, que no van advertir els membres de la comissió de cap problema en els comptes de BP (anuals-2015- i trimestrals-2016-) de cara a l’ampliació de capital.

Es van ocultar pèrdues de 2.500 milions d’euros als inversors
Pel que fa al fullet de l’ampliació de capital, explica la interlocutòria, “s’ofereix una informació financera conscientment alterada (que ocultava els inversors enormes dèficits de provisions) entresacada dels comptes anuals de l’any 2015 (auditats per PwC) i dels estats financers a 31.03.2016 (amb informe limitat de la dita auditora)”. Si s’haguessin reflectit en els balanços del Banco Popular -a 31.12.2015 i 31.03.2016- les provisions no reflectides en aquests, afegeix l’instructor, “el resultat comptable del compte de pèrdues i guanys hauria donat com a mínim 2.500 milions de pèrdues , en comptes dels beneficis declarats” per l’entitat, a banda d’alterar substancialment nombroses ràtios dels comptes, els quals els inversors utilitzen per a la seva anàlisi financera.

El magistrat subratlla que PwC no va consignar cap excepció al seu informe d’auditoria dels comptes anuals de 2015, ni tampoc als estats financers intermedis a data 31 de març de 2016.

Pel que fa a la comercialització de l’ampliació de capital, el magistrat relata que es van impartir instruccions vetllades a la xarxa comercial, per ordre del conseller delegat Francisco G., a fi de finançar molts clients la compra d’accions, tot i que estava expressament prohibit al Manual de Polítiques de Risc del Banc Popular. La quantitat finançada, afegeix, no es va restar del capital regulatori que afectava el banc, motiu pel qual es va oferir al mercat una xifra distorsionada.

La interlocutòria també fa referència a l’estructura Thesan, consistent en la creació de societats a Luxemburg amb l’única finalitat de canalitzar crèdits de BP a aquestes societats a fi que, posteriorment, derivessin aquests préstecs a determinats acreditats del Popular, a fi d’evitar que fossin classificats com a crèdits dubtosos i, per tant, eludir la dotació de centenars de milions de provisions. El dèficit de provisions ocult als comptes anuals de BP de l’any 2015 es va mantenir durant els estats financers intermedis de l’any 2016 i només es va corregir parcialment, diu, als comptes anuals de l’any 2016.

Delictes d’estafa a inversors i falsedat comptable
El jutge explica que el delicte d’estafa inversors es va poder cometre a través de l’ampliació de capital que va comercialitzar el Banc Popular l’any 2016. Assenyala que no té cap dubte que els inversors que van acudir a subscriure aquesta ampliació van ser enganyats, ja que els comptes anuals consolidats de BP de l’any 2015 i els estats financers del primer trimestre del 2016 no reflectien la imatge fidel del balanç ni del patrimoni d’aquesta entitat. Aquests comptes, segons el magistrat, amagaven un important dèficit de provisions.

Calama descriu l’operativa del banc que va consistir a refinançar una part rellevant de grans acreditats en situació d’impagament de quotes, concedint-los terminis que evitaven la seva morositat formal o utilitzant estructures societàries instrumentals radicades a Luxemburg per tal de mantenir com a crèdits viables que en realitat eren dubtosos.

El magistrat indica que si s’haguessin qualificat correctament els crèdits dubtosos el Popular hauria superat els 2.500 milions de pèrdues comptables, xifra que s’acredita “només tenint en compte els dèficits detectats a les dues inspeccions OSI i computant el dèficit de Thesan”.

A aquesta situació va contribuir, segons el jutge, la col·laboració conscient de l’auditor extern (PWC) ja que no va consignar cap excepció al seu informe d’auditoria dels comptes anuals de Banco Popular de l’any 2015 ni a l’informe limitat respecte dels informes financers del primer trimestre del 2016.

El titular del Jutjat d’Instrucció Quatre atribueix als investigats també un delicte de falsedat comptable perpetrat successivament als comptes anuals de 2015, als estats financers intermedis de 2016 i als comptes anuals d’aquest darrer any.

Calama explica que ha quedat extramurs de la instrucció l’actuació dels supervisors (CNMV/BdE/BCE), ja que des de l’inici de la investigació penal així es va disposar ja que no competeix a l’òrgan judicial determinar si el sistema de supervisió va funcionar correctament o no i afegeix que seran altres àmbits els que hauran de ponderar si van estar o no a l’alçada de la seva important missió institucional.

Respecte a la possible responsabilitat civil del Banco Santander, el jutge explica que la part dispositiva de la interlocutòria no fa menció a aquesta possibilitat i que, tal com va suggerir la Sala Penal, serà en el moment de dictar la interlocutòria d’obertura de judici oral quan abordi aquesta qüestió.