Actualment, segons xifres de l’Associació Nacional de Fabricants d’Aliments per a Animals de Companyia, a Espanya el nombre de gossos registrats ha augmentat un 38% els últims tres anys (l’auge de les mascotes a les llars espanyoles es va veure disparat després de la pandèmia ), amb 9,3 milions de gossos al país (i en total, les llars espanyoles sumen 15 milions de mascotes -9,3 milions de gossos- enfront de 6,6 milions de nens menors de 15 anys).

Probablement parteix de la població no ho sàpiga (o es troba “despistat” després de les vacances estivals, però el que no podem oblidar és que “la ignorància de la llei no excusa del seu compliment”) però el proper dia 29 de setembre de aquest any 2023, entra en vigor de la Llei 7/2023, de 28 de març, de protecció dels drets i el benestar dels animals que imposa una assegurança obligatòria de responsabilitat civil canina que qualsevol forquilla de gossos haurà de subscriure d’acord amb el previst a l’art.30.3 de la dita Llei, que disposa: “En el cas de la tinença de gossos i durant tota la vida de l’animal, la persona titular haurà de contractar i mantenir en vigor una assegurança de responsabilitat civil per danys a tercers, que inclogui en la cobertura a les persones responsables de l’animal, per un import de quantia suficient per sufragar les possibles despeses derivades, que s’establirà reglamentàriament”.

Estem segurs que la major part dels lectors d’aquest article ja disposen d’una assegurança d’aquest tipus, contractada directament per a l’animal, o dins del conjunt de cobertures de què disposen altres modalitats d’assegurances, com l’assegurança de la llar, principalment, si bé les “prestacions” d’aquestes assegurances poden ser molt diferents (qualitativament i quantitativament).

No són poques les vegades que les mascotes són font de responsabilitat del seu amo (o del seu “forquilla”, v.g., qui passeja l’animal i que no és l’amo formal), derivades d’algun incident amb algun altre animal, la mossegada alguna persona, un accident de trànsit…

Hem d’advertir que l’obligació (que sembla que alguns aquesta exigència no seria immediata, sinó que vindria donada en el moment de determinat desenvolupament reglamentària) no té a veure que es tracti o no d’un gos potencialment perillós, ja que aquesta categoria canina compta amb un règim especial i el Reial decret 287/2002, de 22 de març, pel qual es desenvolupa la Llei 50/1999, de 23 de desembre, sobre el règim jurídic de la tinença danimals potencialment perillosos, disposa que “per a l’obtenció o la renovació de la llicència per a la tinença d’animals potencialment perillosos” s’exigeix, entre altres requisits, l’“acreditació d’haver formalitzat una assegurança de responsabilitat civil per danys a tercers amb una cobertura no inferior a 120.000 euros”, i que per tant ja establia molt abans la necessitat d’una assegurança obligatòria de responsabilitat civil canina.

En tot cas, obligatori o no de forma immediata, és evident la conveniència de disposar d’una assegurança de responsabilitat civil canina (fins i tot dels animals domèstics en general, destacant cavalls…) que en cas d’algun incident en cobreixi les conseqüències, de manera que no hàgim de pagar de la nostra pròpia butxaca la responsabilitat que se’n derivi. Com sempre, “val més prevenir que guarir”.

Josep Lluís Gómez Gusi
Advocat – Professor de Dret Mercantil de la UdL