Es pot eliminar la pensió compensatòria vitalícia pactada i fixada per a l’exposa?

El fet de pactar-se en conveni regulador una pensió compensatòria no impedeix la seva extinció en el cas de produir-se alguna de les circumstàncies extintives legalment contemplades, com la convivència marital amb una altra persona, tret que s’haguessin exclòs del propi conveni.

S’inicia un procés de modificació de mesures, interessant l’extinció de la pensió compensatòria acordada en el procés de divorci per acord entre les parts a favor de la demandada, per convivència marital amb una altra persona.

La doctrina jurisprudencial estableix que per a l’extinció de la pensió compensatòria fixada pels esposos de comú acord en conveni regulador cal estar al valor vinculant dels acords, com a dret disponible per la part a qui pugui afectar, regit pel principi de l’autonomia de la voluntat, acudint a l’estipulació que els cònjuges van pactar. En aquest cas, la clàusula estableix una pensió compensatòria sense subjecció a cap límit temporal, la qual cosa no pressuposa, no obstant això, el seu caràcter vitalici. A més, li són aplicables les causes d’extinció legalment previstes, com és la convivència marital amb altra persona. Encara que existeixen pronunciaments que van mantenir la pensió compensatòria malgrat la convivència marital amb una altra persona del creditor, són situacions en els quals aquesta convivència ja existia i era coneguda al temps de formalitzar-se el conveni. En definitiva, acreditada relació marital de la creditora, la conclusió no pot ser una altra que l’extinció de l’obligació de pagament de la pensió.

La custodia compartida, pot ser enretirada per poca dedicació d’un dels progenitors?

L’Audiencia Provincial de Badajoz revoca la custòdia compartida a un pare basant-se en la seva extensa jornada laboral com a cambrer, encara que reconeix que aquest tipus de treballs no són un impediment per al règim de custòdia compartida sempre que no s’incompleixin els deures parentals.

En un procés d’adopció de mesures paterno-filials després de ruptura de parella de fet, en primera instància, el Jutjat va concedir la custòdia compartida dels fills menors. La mare va interposar recurs davant l’Audiència Provincial de Badajoz per entendre que el pare no pot compatibilitzar el seu treball amb la cura diària dels fills a causa de la seva professió de cambrer.

L’AP assenyala que la custòdia compartida dels fills menors és el règim desitjable però que no sempre es pot reconèixer i que l’elecció ha de ser la més favorable per al menor, atenent el seu interès superior. Considera que la professió de cambrer del pare li fa difícil complir amb els seus deures parentals diaris a causa de la seva extensa jornada laboral, com demostra el fet que en alguna ocasió els fills no han anat al col·legi perquè el pare s’ha quedat adormit.

L’AP reconeix que la custòdia compartida no està prevista només per a progenitors desocupats o empleats amb horaris flexibles i que en la societat actual l’ajuda familiar i externa està a l’ordre del dia, sempre que estiguem parlant de complementar, no de substituir al progenitor. En aquest cas, l’AP es decanta per retirar la custòdia compartida per entendre que en el cas concret no és el millor règim de custòdia, però deixa la porta oberta perquè si en un futur es produeix un canvi de circumstàncies, podrà replantar-se, si escau, una altra decisió. En conseqüència, atorga la custòdia monoparental a favor de la mare.

Custodia compartida. Pot ser denegada tot i la prevalença que actualmente s’hi dona?

El Tribunal Suprem declara que no cap establir un règim de guarda i custòdia compartida enlloc del monoparental, tot i el caràcter prioritari del primer, sempre que el Jutge expressi amb detall els arguments que propicien la denegació d’aquest sistema.

Procés de divorci de matrimoni amb fills menors, en el qual l’esposa interessa que li sigui atribuïda la guarda i custòdia d’aquests, mentre que el marit sol·licita la guarda i custòdia compartida. En recurs d’apel.lació, l’Audiencia Provincial establí un sistema d’atribució de guarda i custòdia dels fills a la mare, tot i que en primera instància havia estat atribuït a tots dos de manera compartida.

El pare argumentà en el seu recurs de cassació davant el Tribunal Suprem que, demostrada la plena capacitat de tots dos progenitors i l’existència d’un règim ampli de visites i comunicacions equiparat al de guarda i custòdia compartida, no existeixen raons per a rebutjar la custòdia compartida més enllà del correcte funcionament del règim de custòdia amb la mare durant els dos últims anys, quan també va funcionar bé la custòdia compartida seguida després de la sentència d’instància, amb informes favorables del psicològic del Jutjat i del Ministeri Fiscal.

El TS considera que la sentència recorreguda arriba a la solució contrària al criteri prioritari en favor de la custòdia compartida en interès dels menors, valorant l’informe de la treballadora social i la dinàmica precedent dels progenitors respecte als fills, la bona marxa en els estudis, i l’existència d’un conveni en el qual les parts acordaven la custòdia materna presentat al jutjat de mutu acord, rebutjat per qüestions de forma. El TS considera, en aquest cas, que la resolució del conflicte sempre ho ha de ser donant prevalença a l’interès superior dels menors.

Pot un menor transexual inscriure el seu canvi al registre civil?

Quan es tracta d’un menor amb suficient maduresa, que realitza una petició seriosa per trobar-se en una situació estable de transsexualitat, la restricció d’inscripció que suposa l’exigència de la majoria d’edat per a poder sol·licitar el canvi en l’esment registral del sexe es projecta sobre béns constitucionals de la més alta significació: el dret a la intimitat i el principi que garanteix el lliure desenvolupament de la persona.

Per al Tribunal Constitucional s’ocasiona als menors com a subjectes exclosos del canvi de l’esment registral del sexe restriccions molt notables en els béns jurídics constitucionals indicats, que es manifesten d’una manera agreujada quan el menor d’edat presenta una «maduresa suficient», com a resulta inevitable reconèixer-li una major necessitat de tutela de la seva intimitat personal i de l’espai de decisió que l’habilita per a desenvolupar lliurement els trets de la seva personalitat.

La protecció especial als menors d’edat procurada pel legislador amb aquesta restricció legal es relativitza gradualment segons s’avança cap a la major edat i el menor adquireix majors graus d’enteniment i, per tant, disminueixen les necessitats específiques de protecció. A més, el risc de remissió de les manifestacions de transsexualitat minva quan la persona s’aproxima a l’edat adulta.

La restricció legal esmentada, en la seva projecció respecte dels menors d’edat amb «suficient maduresa» en una «situació estable de transsexualitat», suposa una escassa defensa de l’interès superior del menor d’edat en comparació amb el perjudici per al seu dret a la intimitat personal i desenvolupament de la seva personalitat.

Així doncs, aquesta norma de la majoria d’edat constituiria una mesura legal restrictiva dels principis i drets constitucionals d’una manera desproporcionada, atès que els perjudicis per als mateixos clarament sobrepassen les menors necessitats de tutela especial que es manifesten en aquestes categories específiques de menors d’edat, per la qual cosa el TC declara la seva inconstitucionalitat, permetent que els menors accedeixin a la inscripció, sota les circumstàncies expressades.

Per obtenir més informació podeu contactar amb: www.cudos-consultors-com

Tel: 973.450.555 Balaguer

Tel: 973 28 28 18 Lleida

Tel: 973 64 32 32 Vielha

Et pots subscriure al nostre butlletí de notícies.