Un dels deures legals que es generen quant una persona accepta una herència és la de presentar i liquidar l’Impost de Successions.

L’Impost de Successions és un impost directe i progressiu que ha de pagar la persona receptora d’una herència abans de que transcorrin sis mesos des de la defunció de la persona de la qual s’han rebut els béns. Aquest impost s’aplica sobre els béns mobles o immobles que tenia el causant en el moment de la defunció.

La base imposable de l´impost serà el valor net de l’adquisició individual de cada hereu respecte del conjunts de béns, drets i obligacions que formen el patrimoni del causant, havent de minorar les càrregues o gravàmens, deutes i despeses que fossin deduïbles.

Entre aquests béns que pot deixar en herència el causant estan els béns immobles (habitatges, cases, locals…) així com béns mobles (joies, dipòsits, comptes corrents, fons d’inversió…).
Un altre bé habitual que pot aparèixer en tot immoble és el denominat “Aixovar domèstic”.

Què és l’aixovar domèstic? Què passa si la persona morta ha mort sense deixar l’aixovar? Què passa si ha mort deixant un aixovar o mobiliari domèstic de poc valor?

La norma fiscal no deixa marge a dubtes quant estableix que els efectes tributaris, també s’integrarà en el cabal hereditari en l’aixovar domèstic.

Ara bé, ni la Llei ni tampoc el Reglament d’Impost de Successions i Donacions determina quins elements o bens en concret s’han d’entendre inclosos dintre del concepte “aixovar domèstic”; encara que sí ho determina l’article 1321 del Codi Civil, el qual estableix que l’aixovar domèstic és el conjunt de béns consistents en roba, mobiliari i estris que constitueixen el parament de l’habitatge habitual del causant. No estan incloses les joies, objectes artístics, històrics i altres d’extraordinari valor.

L’article 15 de la Llei del Impost de Successions i Donacions (LISD) assenyala que: “l’aixovar es valorarà aplicant el percentatge del 3% sobre la totalitat de béns que composen el cabal hereditari del causant, llevat que les causahavent assignin a l’aixovar un valor superior o provin la seva inexistència o que el seu valor sigui inferior al resultant d’aplicar el citat percentatge”. Cal puntualitzar que aquesta presumpció s’aplica sempre, inclòs en supòsits de persones que visquin en residències u hotels, i, per que no sigui així cal provar pels hereus o causahavents que no existeix l’aixovar domèstic, o que aquell aixovar te un valor inferior al 3% de tota l’herència, sent que òbviament aquella prova serà molt difícil d’aconseguir en la majoria dels casos.

Per tant, i fins aquí la norma resulta clara:

Es presumeix que el causant sempre deixarà un aixovar domèstic que es valora en un 3% dels béns que formen part del cabal relicte, excepte si s’aconsegueix demostrar de forma clara que allò no és així i que va morir sense deixar els béns els quals es fa referència a l’article 132 del Codi Civil.

El mer fet de que la persona no tenia habitatge propi en el moment de morir (en cas que visqui amb un familiar o en una residència) no serà de per si, prova concloent per al·legar que no va deixar un aixovar domèstic, però si és cert que també existeix una corrent jurisprudencial minoritària que ve a afirmar el contrari.

Com pot algú acreditar que no va deixar aixovar domèstic? Com plantejar que el valor de l’aixovar domèstic és inferior al 3% que presumeix la Llei de l’Impost de Successions? Una manera que pot servir per acreditar a l’Administració tributària la inexistència de l’aixovar o el valor inferior pot ser a través de l’aixecament d’un acte notarial en el menor espai temporal possible a la mort del causant, acompanyat d’un informe pericial que valori els bens. Ara bé, s’ha de tenir present que l’Administració tributària podrà qüestionar que abans de l’acta notarial no s’hagin retirat béns per la qual cosa haurà d’estar-se a les circumstàncies concurrents.

De tot l’exposat es desprèn la gran dificultat probatòria que comporta als contribuents poder demostrar davant l’Administració tributària la inexistència de l’aixovar domèstic o que aquest és inferior al 3%. Per conseqüent, i en la pràctica ens trobarem que en la gran majoria de supòsits s’haurà de comptabilitzar en el cabal hereditari i de forma automàtica, aquest 3% en concepte d’aixovar domèstic davant aquesta dificultat probatòria.